Notícies

19.11.20

El 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Infants i, des de la Fundació Pere Tarrés s’ha constatat que hi hagut un retrocés en el respecte i reconeixement dels drets dels nens i nenes, especialment dels infants en situació de vulnerabilitat. L’arribada del Covid-19 ha desencadenat efectes devastadors en la qualitat de vida dels infants, que han estat els més afectats per les restriccions i el confinament.

Els drets dels infants són sistemàticament vulnerats a la nostra societat. De fet, molts d’ells ni tan sols són conscients de què són ciutadans i ciutadanes de ple dret. Durant la pandèmia, aquests drets encara han resultat més vulnerats, essent els infants el principal focus de les restriccions: van ser el darrers en poder sortir al carrer i jugar i els parcs s’han tancat abans que bars i cafeteries.

El lleure no només és beneficiós pel seu caràcter socialitzador, sinó que la seva funció educativa també ajuda a superar la bretxa social. No s’ha respectat el seu dret al lleure i, en el cas dels infants en situació de vulnerabilitat, s’ha vulnerat el seu dret d’accés a l’educació. Han patit problemes de connectivitat i mancances de material informàtic que els ha fet encara més difícil seguir les classes en línia. Tot això ha fet augmentar les diferències socials entre els infants segons la situació econòmica familiar.

Crisi sanitària i col·lapse social

La crisi social provocada pel covid-19 ha provocat un col·lapse del sistema dels serveis socials. Moltes famílies han passat a formar part del gruix de persones en risc de vulnerabilitat i el sistema no dona a l’abast per donar resposta a una creixent demanda d’ajuda. Aquestes persones, en una situació molt fràgil, han vist com l’arribada del virus ha precaritzat encara més les seves condicions de vida. Moltes d’elles han perdut la seva font d’ingressos o han vist com empitjoraven la seva feina. També han patit problemes per aconseguir recursos per cobrir necessitats tan bàsiques com la higiene o l’alimentació, manca de recursos materials i de connectivitat. Això ha provocat problemes de convivència familiar, agreujant situacions per se molt difícils.

D’altra banda, la situació també determina la salut mental dels més vulnerables. Factors com la incertesa davant la feina, el fet de no tenir un habitatge en condicions, la manca d’ingressos o d’educació, o la manca de xarxes familiars i de suport fan augmentar els trastorns de salut mental així com la seva cronificació i complexitat. Tot això s’ha traduït en problemes de salut mental com estrès, ansietat o depressió, especialment entre la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut.

Els centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, saturats

Els centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, als barris de Poblenou i Poble-sec de Barcelona, han registrat un increment de la demanda respecte a cursos anteriors. Enguany, 177 infants i adolescents es troben en llista d’espera, el que suposa un increment del 75% respecte l’any passat. Al centre socioeducatiu de Poble-sec, 108 infants i adolescents han quedat fora, mentre que al Poblenou, en són 69.

Durant la pandèmia, els centres socioeducatius van ser un suport clau per a les famílies. Les van acompanyar i les van ajudar a gestionar una crisi encara més dura per a elles. En algunes ocasions, fins i tot, van detectar a temps situacions de maltractament i van poder intervenir-hi.

Les vivències de les famílies en situació de vulnerabilitat

Els educadors i educadores han treballat més enllà de les seves funcions per continuar acompanyant les famílies. Durant el confinament, el centre socioeducatiu de Poblenou va arribar a ajudar 115 famílies i 150 infants. Van estar en contacte amb escoles i instituts, a més dels Serveis socials, cosa que ha ajudat a les famílies a portar la situació en millors condicions.

Entre les desenes d’històries que es viuen cada dia als centres, un exemple és el cas d’una mare soltera amb un fill de 5 anys. Cuidadora de gent gran, un servei que va ser essencial durant la pandèmia. Aquesta mare va haver d’assumir tots els rols i anava desbordada. A més, la família tenia problemes de connectivitat. Des del centre socioeducatiu de Poblenou se li va donar suport amb temes bàsics com comprar aliments.

Una altra mare d’un infant del centre de Poblenou, la Mónica, assegura que, durant els dies d’incertesa que van viure durant el confinament, l’interès i l’estima transmesa pels professionals del centre va ser clau per ells. La Mónica afirma que la seva família es va sentir acompanyada i, d’alguna manera, protegits pels educadors i educadores que van anar fent seguiment de la situació de la seva família durant aquells mesos.

Com ho han viscut els professionals socials

Els professionals dels centres socioeducatius, tant de Poblenou com de Poble-sec, han treballant de valent per mantenir el contacte estret amb les famílies. Les trucades diàries i el seguiment constant dels casos els ha permès detectar situacions d’emergència que, sense aquesta implicació i compromís, no hauria estat possible. Alguns educadors han detectat casos greus a través d’aquestes trucades, com ara casos de violència. Tot i això, també hi ha hagut aspectes positius, com el cas d’algunes famílies que trucaven per demanar ajuda perquè es veien desbordades. Això mostra que la feina que s’ha fet durant aquests mesos ha donat els seus fruits.

Segons els mateixos educadors i educadores del centre socioeducatiu de Poblenou, el fet de no poder sortir al carrer o anar a classe, estar amb els amics i fer esport va generar molta ansietat entre els infants, com també angoixa i ràbia. Aquests sentiments, sumats a un moment d’incertesa econòmica a nivell familiar van trencar els hàbits que havien aconseguit implementar durant la seva assistència al centre. En alguns casos, van detectar manca de rutines i hàbits pocs saludables com moltes hores davant la televisió. Molts pares i mares no van saber gestionar el dia a dia, també a nivell emocional, amb els seus fills i aspectes tan aparentment senzill com jugar amb els infants o fer repàs acadèmic es van convertir en tasques inassolibles. Aquests contextos han despertat la inquietud entre els professionals socials, que no saben com els afectarà el confinament als infants a llarg termini.

Campanyes solidàries

El confinament estricte va finalitzar al juny, però els infants hauran de fer diferents confinaments de curta durada si es detecta algun cas de Covid-19 al seu grup bombolla. És per això que, des de la Fundació Pere Tarrés es va posar en marxar recentment la campanya de recaptació de fons per a aconseguir CoronaKits. Aquests paquets de material escolar estan destinats als infants amb pocs recursos que s’hagin de confinar 14 dies en cas que detectin un cas positiu al seu grup bombolla. Els kits estarien formats per material bàsic com ara fulls, bolígrafs, llapis o retoladors. Així els infants podrien continuar les classes des de casa. A més de la campanya solidària de Nadal que té per objectiu recollir donatius econòmics per donar suport als centres i reduir-hi les llistes d’espera.

D’altra banda, la campanya de recollides de joguines posarà en marxa la setmana del 23 de novembre. Com cada any, l’objectiu d’aquesta iniciativa és recollir joguines per als infants en situació de vulnerabilitat.

La solidaritat que no cessa

Des de la Fundació Pere Tarrés, s’han dut a terme diverses campanyes per tal de pal·liar els efectes devastadors d’aquesta crisi social. D’aquesta manera, durant més d’una seixantena de donants, entre empreses i particulars, es van mobilitzar per donar suport econòmic o en espècies i en el marc de la campanya ‘Ajuda’ls a créixer’ es van aconseguir  més de 800 equips informàtics i 450 targetes de connectivitat. També material de protecció sanitària, com 2.000 mascaretes, 1.800 guants i 250 gels higienitzants.

La campanya de beques d’estiu de la Fundació va incrementar el percentatge d’infants que van rebre una beca per fer colònies i casals d’estiu. En concret, un 17,6% dels infants que van participar en les colònies i casals d’estiu de la Fundació Pere Tarrés ho van fer gràcies a una beca, xifra que suposa un 5,23% respecte l’any anterior. La Fundació Pere Tarrés va atendre el 100% de les peticions de beca que li van arribar perquè que els infants en situació vulnerable poguessin tenir accés a les activitats de lleure durant l’estiu.