Notícies

La Fundació Pere Tarrés instal·la 500 plaques fotovoltaiques a les seves cases de colònies que li permetran generar un 25% d’energia neta

La Fundació Pere Tarrés instal·la 500 plaques fotovoltaiques a les seves cases de colònies que li permetran generar un 25% d’energia neta

04.06.24

Demà, Dia Mundial del Medi Ambient, és una data significativa per continuar fent camí cap a la sostenibilitat. La Fundació Pere Tarrés, durant el 2023, ha treballat en diverses accions per instal·lar, a les seves cases de colònies, mecanismes que afavoreixen el desenvolupament sostenible de la seva activitat, amb la voluntat de ser energèticament eficients i reduir l’impacte en el medi ambient. Concretament, ha instal·lat plaques fotovoltaiques als albergs La Conreria (Tiana), La Sala (La Pobla de Lillet) i Pere Tarrés (Barcelona), i a les cases de colònies La Ruca (Avinyó) i Artur Martorell (Calafell). En total, s’han instal·lat un total de 503 panells de producció fotovoltaica, que representa un total de 230 kw/h de producció punta.

A més, l’entitat de lleure educatiu i acció social ha instal·lat tancaments a les finestres de tres dels seus edificis, facilitant així l’aïllament de l’exterior i, per extensió, l’estalvi tèrmic. Concretament, la Fundació Pere Tarrés ha instal·lat elements d'aïllament per evitar la pèrdua d'aire i millorar l'escalfament dels edificis en els mesos més calorosos a les cases de colònies Pare Artigues (Planoles) i Santa Maria del Roure (Cantonigròs) i a l’alberg La Conreria (Tiana).

El consum energètic anual de les 17 cases de colònies i albergs que conformen la xarxa d’equipaments de la Fundació Pere Tarrés és d’1.225.000 kw, i amb les noves instal·lacions solars, el 25% d’aquesta energia provindrà de fonts renovables. Si comptabilitzem només les 5 cases de colònies en les quals s’han instal·lat plaques fotovoltaiques, aquest percentatge ascendeix al 40% del total.

Les accions de l’entitat per a la contribució a la sostenibilitat no acaben amb aquests passos: a l’alberg Pere Tarrés i a la casa de colònies Artur Martorell s’ha instal·lat també un complement d’eficiència energètica vinculat a l’aerotèrmia, és a dir, s’aprofita l’energia ambiental de l’aire exterior per a la climatització de l’aigua de la casa. Aquesta acció permet produir l’aigua calenta de les dutxes i dels lavabos amb la producció elèctrica instal·lada, reduint així el consum de gas, que ara es destina, només, a l’ús de la cuina i per a la calefacció.

Globalment, la inversió econòmica de l’entitat és de 996.000 euros: 708.967,75 euros en aerotèrmia i en plaques fotovoltaiques, i la resta, 287.067,45 euros, en els tancaments a les finestres. Una part d’aquesta inversió, el 77% ha estat possible gràcies als fons Next Generation. La resta, 233.557,88 euros, provenen de fons propis de la Fundació.

Les mesures com a eines educatives

Més enllà de la reducció de la petjada ecològica que aquestes accions suposen, la Fundació Pere Tarrés farà servir les noves instal·lacions d'eficiència energètica com un recurs pedagògic per sensibilitzar els infants que gaudeixin de colònies al voltant de la importància de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, la Fundació està elaborant un material educatiu per a infants per ensenyar els beneficis de l’aportació energètica fotovoltaica. A més, s’està estudiant el disseny d’un sistema que s’implementarà a alguns dels albergs i cases de colònies que informarà de les dades de consum i estalvi vinculades a les plaques fotovoltaiques, com és el cas de la casa de colònies La Ruca, que disposa d’un equipament per poder calcular la petjada ecològica de les estades de colònies escolars.

Albert Riu, director del Servei Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés, comparteix que “estem satisfets d’aquesta millora, perquè afavoreix la coherència entre les propostes educatives i de sensibilització mediambiental que promovem en els nostres programes de colònies escolars i programes de vacances en família i la gestió de l’equipament”. A més, Albert Riu també destaca que “cal tenir en compte, i no és cap secret, que l’estalvi energètic és també un estalvi econòmic. Això afavoreix que propostes com el programa “Marxem en família” pugui continuar oferint-se a preus molt ajustats, malgrat els increments generals que el sector del turisme viu en termes generals”.

Altres línies de treball que l’entitat assolirà pròximament a alguns dels seus edificis és la substitució d’enllumenat per la instal·lació de sistemes led, una acció que també suposarà un estalvi energètic.

Els esplais de la Fundació redueixen la petjada ecològica

La Fundació Pere Tarrés està compromesa amb la sostenibilitat i amb la reducció de la petjada ecològica des dels seus valors fundacionals. Més enllà d'aquestes accions engegades per l'estalvi energètic, l'entitat promou també aquests principis en tota la seva acció educativa i social. És per això que el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés, federació que agrupa uns 200 centres d’esplai, fa anys que mesura la petjada ecològica a les trobades anuals d’adolescents, joves, monitors i monitores, amb el propòsit educatiu de quantificar l’impacte en el medi ambient i promoure una educació en el lleure emmarcada en criteris sostenibles, així com la promoció del transport públic i d’utensilis reutilitzables (gots, plats, coberts...).

Per mesurar la petjada ecològica, el MCECC fa servir la unitat de punts equivalents de CO₂, que fa referència a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen a l’escalfament global. Durant la trobada del 2022, es va quantificar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i es van aplicar mesures d’estalvi de cara a la trobada del 2023. Per exemple, des del moviment d’esplais es van posar a disposició dels assistents autocars a la trobada i es va promoure l’agrupament de persones en un nombre limitat de cotxes, a més d’optimitzar les rutes dels vehicles. Això va permetre reduir en 3,61 punts per persona les emissions de CO₂ respecte al 2022 vinculat al transport.

Una altra de les línies de treball en les quals el MCECC es focalitza per fer front a l’emergència climàtica és la disminució del consum de carn en les seves trobades generals, atenint-se  als nombrosos efectes contaminants de la producció càrnia massiva (emissió de gasos d’efecte hivernacle, desforestació, contaminació dels aqüífers pels excrements dels animals de les ramaderies...). El 2023, la federació de centres d’esplai de la Fundació Pere Tarrés va passar a reduir notablement el consum de carn mitjançant la promoció de menús vegetarians en el càtering contractat, fet que va provocar que (seguint el mateix índex explicat anteriorment) s’emetessin 550 quilograms de CO₂ menys que l’any anterior.

Pel que fa als residus (paper i cartó, plàstic, matèria orgànica i rebuig), mitjançant la promoció de material reutilitzable, com cantimplores, gots, plats, coberts i estovalles, es va aconseguir generar 26,15 quilograms de residus menys que l’any anterior.