Notícies

12.09.22

Nombrosos estudis remarquen des de fa temps la importància de les activitats de lleure educatiu, com els casals, les colònies, els centres d’esplai o les activitats extraescolars, entre d’altres, en el desenvolupament emocional, social i competencial. En concret, aquestes investigacions indiquen que els nens i nenes que participen de forma habitual en activitats d’educació en el lleure desenvolupen i potencien les 7 competències personals i professionals clau que institucions com la UNESCO o el Ministeri d’Educació defineixen com les aptituds bàsiques que els infants i joves han d’assolir en l’etapa educativa per tal d’esdevenir persones íntegres i professionals.

La Fundació Pere Tarrés entén l’educació des d’una vessant integral, i enguany ha volgut dedicar la seva campanya anual -que cada curs se centra a sensibilitzar al voltant d’una causa diferent- a posar en valor el lleure educatiu com un dels tres pilars bàsics (juntament amb famílies i escoles) que acompanyen els infants i joves en el seu procés educatiu i que caldria garantir com a aprenentatges universals més enllà del nivell adquisitiu de cada llar. La Fundació considera que només així, comptant amb el lleure com un dels vèrtexs d’aquest triangle educatiu, es podrà generar una societat més inclusiva i afavorir la igualtat d’oportunitats.

Com el lleure contribueix a les 7 competències educatives

Diverses institucions educatives com la UNESCO (l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura) han definit quines són les competències acadèmiques que milloren l’ocupabilitat i han d’adquirir infants, adolescents i joves per al seu futur personal i professional. També el Ministeri d’Educació i Formació Professional del Govern espanyol ha descrit les competències i continguts essencials de l’educació primària i secundària. Aquestes 7 competències centrals en l’aprenentatge són l’analítica, la comunicativa, la digital, la social o relacional, l’artística o creativa, la de lideratge i la competència d’aprendre a aprendre.

Un dels materials centrals d’aquesta campanya anual és el calendari en format paper i virtual que des de fa diversos anys s’envia a centres escolars, centres d’esplai, centres socioeducatius, biblioteques i altres espais educatius. El calendari va desglossant i explicant cada mes en què consisteixen aquestes 7 competències i quins coneixements aporten i exemplifica de forma pràctica com les activitats d’educació en el lleure contribueixen a assolir-les. Per exemple, l’elaboració d’un pressupost en un campament d’estiu o en una ruta amb adolescents potencia la lògica, l’agilitat mental o la capacitat de resolució de problemes (competència analítica); la participació en assemblees o debats permet expressar idees de manera ordenada i clara i millorar la comunicació en públic (competència comunicativa); la cerca d’informació en mitjans digitals facilita el coneixement d’eines i plataformes i també una educació digital responsable o un criteri davant les fake news (competència digital). D’altra banda, els centres d’interès que formen l’eix educatiu de colònies o casals d’estiu potencien sovint el desenvolupament del talent o l’expressió corporal (competència artística i creativa).

De fet, la pràctica totalitat dels projectes transversals desenvolupats en activitats de lleure com els esplais o les extraescolars generen espais que permeten aprendre a escoltar els altres, despertar la curiositat i mantenir una actitud oberta i receptiva (competència d’aprendre a aprendre) i també a compartir, a negociar, a respectar la forma de ser dels companys i companyes i a desenvolupar el pensament crític a través de la participació (competència social i relacional). Aquesta participació al costat de la resta d’infants i joves que també participen en el mateix espai de lleure potencien la responsabilitat, la perseverança o la capacitat de treballar en equip, que estan directament relacionades amb la competència de lideratge.

L’adquisició d’aquestes competències a través de la participació en activitats no lectives té correlacions importantíssimes en el benestar i l’èxit acadèmic. D’aquí que l’educació en el lleure esdevé un agent educatiu clau que contribueix a trencar el cercle de la pobresa infantil i a prevenir l’exclusió social d’infants i joves de famílies en situació de vulnerabilitat.

Un calendari amb voluntat pedagògica i de sensibilització

Més enllà de ser un instrument de planificació del curs escolar, el calendari té una voluntat pedagògica. Així, cada bloc de continguts relacionat amb una competència va acompanyat de propostes educatives, ideades per un equip de docents, formadors i pedagogs de la Fundació Pere Tarrés i adreçades a infants de primària, a joves de secundària i a famílies, per tal de fomentar aquestes competències educatives a l’aula, al centre d’esplai, al centre socioeducatiu o a casa. També es faciliten recursos digitals i propostes relacionats amb cada una de les competències.

El mes setembre se centra a explicar què són les 7 competències i com les activitats de lleure contribueixen a adquirir-les, mentre que la proposta pedagògica d’octubre està dedicada a la primera competència, l’analítica, i planteja la realització de dues activitats (un taller de maquetes d’una ciutat realitzades amb materials diversos i el joc “La torre de Hanoi”) que pretenen ajudar a desenvolupar i aplicar el raonament matemàtic per resoldre problemes referents a situacions quotidianes.

Més enllà del calendari, la campanya es complementa amb diverses accions que tenen l'objectiu de posar en valor l'educació en el lleure com a eina clau per contribuir a millorar el rendiment acadèmic i l'ocupabilitat d'infants i joves, com la jornada “La millora de les competències acadèmiques dels infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat: un repte per a la comunitat educativa”, organitzada per la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.

La Fundació Pere Tarrés destina cada any la seva campanya anual a través del calendari escolar a sensibilitzar sobre una causa social diferent. En cursos anteriors, el calendari ha posat sobre la taula qüestions com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per millorar el planeta abans de l’any 2030, els drets dels infants recollits en la Convenció sobre els drets de l'infant aprovada el 1989 per les Nacions Unides o la divulgació de les aportacions de la dona al llarg de la història, amb l’objectiu de generar referents femenins en l’imaginari de les noves generacions.