Notícies

20.03.24

Acompanyar els infants i adolescents, educar el seu esperit crític, establir normes clares d’ús i generar espais i experiències lliures de pantalles. Aquestes són algunes de les recomanacions que ahir va llançar Cristina Delgado, coordinadora de programes de prevenció de l’entitat Projecte Home, per prevenir una mala utilització dels telèfons mòbils i de l’entorn digital. Ho va fer en el marc de la conferència educativa anual que la Fundació Pere Tarrés organitza a Tarragona, que aquest cop va tractar la qüestió de les addiccions als mòbils i pantalles entre els més joves de la casa.

Delgado va arrencar la seva intervenció parlant dels mecanismes neurobiològics que es desencadenen amb l’ús de les pantalles i equiparant-los amb els que s’activen en el cas del consum de substàncies com les drogues o l’alcohol. Va citar l’enquesta Estudes 2023 per afirmar que es calcula que el 2023 el 20% dels estudiants de secundària van tenir un ús compulsiu d'Internet, la majoria dels quals eren dones. "Són dades que m'espanten. Ens hem de qüestionar què està passant", va afirmar Delgado, que va fer una crida a no deixar d’acompanyar els infants i joves: "Hem de saber què estan fent. Els adults hem de jugar a videojocs, hem de saber quines sèries miren, amb qui parlen, quins són els seus interessos. Posar-nos les sabates d'adolescent", amb l’objectiu de detectar quan es dona un abús o un mal ús.

Els mòbils i les tecnologies de la comunicació generen felicitat i benestar als adolescents perquè acompleixen algunes de les seves necessitats primordials, com són la necessitat de fer-se visibles, de connectar-se amb iguals, d’entretenir-se amb mons de fantasia. El problema és quan es genera una addicció. Una circumstància que és encara més difícil de detectar que el consum de substàncies, perquè en el cas de l’abús de pantalles hi ha un gran desconeixement i també una negació social molt gran, d’aquí que Delgado la definís com una “epidèmia silenciosa”.

Però què entenem exactament per un mal ús de les tecnologies? “Per valorar-ho, hem de tenir en compte no tant les hores que passen connectats a la pantalla sinó les coses que deixen de fer per estar connectats”, va aclarir: “El problema és quan sense adonar-nos estem traient temps del gaudi personal, estem deixant de mirar-nos als ulls, estem oblidant la comunicació no verbal o la mobilitat, i ens està guanyant el temps virtual”.

Hi ha senyals d’alarma clars: quan el joc o el consum de pantalles passa de ser un entreteniment a una necessitat, quan hi ha un aïllament de l’entorn familiar i social i es generen canvis en l’estat d’ànim o davallades en el rendiment acadèmic, quan s’arriba a l’extrem d’abandonar aficions, de privar-se del son o de dir mentides per poder connectar-se.

Davant d’això, les receptes que es van posar sobre la taula passen per educar en l’ús responsable i per reforçar l’acompanyament i els llaços emocionals amb els infants i joves des dels principals agents educatius, com l’escola, els espais de lleure o la família. També ser capaços de generar espais analògics, desconnectats, que serveixin com a alternativa: “Els espais de lleure tenen un paper molt important, han de ser capaços de proposar activitats prou motivadores sense pantalles perquè els adolescents i joves s’hi enganxin. Hem de ser creatius i anar provant”, va exemplificar Delgado. I quan no es puguin plantejar aquests espais, és essencial que els adults trobin maneres de participar de l’oci dels infants i joves, fins i tot si és en els mateixos dispositius digitals. També és bàsic promoure aprenentatges col·laboratius, crear debat, treballar el pensament crític i ajudar-los a generar discursos que els permetin defensar els seus valors.

A la conferència de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona també hi van participar el membre del Consell de Direcció de la Fundació Pere Tarrés Albert Riu i la directora de la delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona, Montse Vall. La jornada i el col·loqui posterior van anar a càrrec del subdirector del Diari de Tarragona, Álex Saldaña.

La Fundació Pere Tarrés desenvolupa des de fa 20 anys projectes educatius i socials a les comarques de Tarragona dels quals se’n beneficien anualment més de 5.000 persones.