Notícies

06.11.23

Jesús Vilar Martín ha estat nomenat nou secretari general de la Universitat Ramon Llull (URL). Substitueix Anna Berga, qui ha ocupat el càrrec des del 2012. Fins aquest setembre, Vilar era el director acadèmic de Grau a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. Ara s’incorpora a l’Equip Rector de la URL. 

Vilar és doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), abans es va diplomar en Magisteri. Badaloní, la seva experiència professional va estretament lligada a l’educació social; va treballar en centres de justícia juvenil abans de ser docent a la Facultat Pere Tarrés. També ha sigut director de publicacions i membre del Comitè d’Ètica de la Recerca de la URL.  

Actualment, col·labora amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, coordina el Comitè d’Ètica del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i és membre del Consell Executiu de la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social. 

• A la reunió del Patronat de la Universitat del passat 20 de juny, el van nomenar secretari general de la Universitat Ramon Llull. Com va viure aquest moment? 

El nomenament ha suposat una barreja de sentiments molt gran. Mai no m’hauria imaginat que acabaria tenint responsabilitats en l’equip rector de la nostra universitat; sempre m’he sentit docent i investigador, implicat en la gestió i la docència en la Facultat Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull (URL) i a prop dels equips professionals que tracten directament amb les persones destinatàries dels serveis. Passat el vertigen de la sorpresa inicial, agraeixo al director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, i als òrgans que van validar la seva proposta i l’oportunitat d’accedir a aquesta responsabilitat. 

La Facultat Pere Tarrés mai no ha estat per a mi únicament un lloc de treball, sinó que ha esdevingut un espai de creixement personal, d’aprenentatge, de compromís social i polític. En conseqüència, després de 29 anys de dedicació, també tinc un cert sentiment de pèrdua, tant del contacte amb l’alumnat com, especialment, d'aquelles persones significatives amb qui al llarg de tots aquests anys hem estat construint junts el projecte dels estudis d’educació social i treball social.  

En tot cas, he de destacar la magnífica acollida que he tingut per part de l’equip rector, així com de l’equip específic de secretaria general i de la resta d’equips tècnics del rectorat. 

• Quines són les principals funcions d’un secretari general en un Equip Rector universitari? 

Tot just ara estic començant a conèixer la diversitat de temàtiques vinculades al càrrec. Es tracta d’una figura que aborda qüestions molt diverses i transversals per al conjunt de les diferents àrees i col·lectius de la universitat; es vetlla pel compliment de la legalitat vigent en els processos administratius vinculats tant a l’alumnat com al professorat. 

Pel que fa als estudiants, s'estableix i es fa el seguiment de la correcta aplicació dels criteris d’accés, fins a l’expedició de títols i/o la tramitació de beques. Referent al professorat, es fa la gestió dels processos d’habilitació a les diferents categories acadèmiques o l’emissió de la normativa de venia docendi (l’autorització acadèmica que es necessita per col·laborar en la docència de títols) al professorat de la Universitat Ramon Llull.  

Un altre bloc important de tasques és la representació i contacte institucional de la Universitat mitjançant la participació en els diferents organismes acadèmics i comissions de treball, tant de la Generalitat com del govern estatal. 

La figura suposa també el desenvolupament de polítiques d’igualtat a la Universitat, l’impuls a les normatives de convivència i la gestió de temàtiques sobrevingudes que afecten el conjunt de la universitat, com va ser, per exemple, la gestió de la covid-19. 

És una feina que es fa de manera col·legiada amb la resta de l’equip rector i amb el suport d’un equip tècnic molt especialitzat. En tot cas, estic en procés de copsar el conjunt de tasques vinculades al rol de secretari general.

• Al llarg de la seva extensa trajectòria, vostè ha desenvolupat diversos càrrecs. Què projecta que li pot aportar aquesta nova funció? 

Per a mi és una forma de tancar el cercle, si és que es pot dir així. Al llarg dels anys he tingut la sort de poder ocupar molts rols diferents: des dels més concrets i aplicats a la pràctica educativa (monitor, mestre, educador social a l’escola, educador i pedagog a justícia juvenil) fins els que ja han implicat tasques de gestió o de construcció teòrica i estratègica (investigador, docent universitari, director acadèmic de graus i assessor a equips professionals), fet que m’ha permès disposar d’una perspectiva molt més àmplia i polièdrica sobre els processos educatius. 

La secretaria general de la Universitat Ramon Llull m’aportarà una visió amb més perspectiva de la realitat del sistema universitari català, estatal i internacional. Això clarament ajuda a identificar els elements més rellevants que cal tenir en compte per construir criteris sòlids sobre els processos de formació bàsica i de formació permanent. 

En tot cas, em situa en el repte de seguir contribuint des d’una nova posició al benestar de les persones a qui ens devem des del punt de vista ètic i professional. En el món actual, és imprescindible establir un vincle adequat entre els marcs generals més abstractes i les realitats professionals concretes perquè, en definitiva, el compliment de la nostra missió s’assoleix en el moment que tenim un impacte en la millora de la qualitat de vida de les persones, ja sigui des de la gestió acadèmica, la recerca, la formació de futurs professionals, l’assessorament a equips o el tracte directe amb persones vulnerables. 

• Com emprèn aquesta nova etapa? 

Amb molta il·lusió, però sobretot amb molta prudència. Contra més alta és la posició, més necessari és valorar bé les conseqüències que s’assumeixen en cada decisió. En tot cas, principalment la visc com un nou procés d’aprenentatge i de creixement personal que ha de servir per desenvolupar millor i amb més qualitat el meu compromís des de l’educació cap a la construcció d’una societat més acollidora i justa.  

Aquesta etapa és també una oportunitat d'utilitzar el coneixement i l’experiència acumulada al llarg dels anys en el desenvolupament de les noves funcions i responsabilitats que comporta l’actual encàrrec.

• l director general de la Fundació Pere Tarrés comentava en un article que després de diversos anys seguits de crisis econòmiques i socials les professions d’acompanyament a les persones vulnerables són cada cop més necessàries a la nostra societat. Aquest procés, però, ha anat acompanyat d’un major reconeixement social de la professió? 

La idea de crisi (econòmica, social, humanitària, ambiental, relacional...) forma part del nostre món i no desapareixerà. Hem d’assumir que viurem sempre en una transformació permanent, en la incertesa, en la contradicció i en un clar augment de les vulnerabilitats i les desigualtats. 

Des d’aquesta perspectiva, els models clàssics de la caritat i l’ajuda al pobre són insuficients. Ara no es tracta només de socórrer al necessitat, sinó de construir societats inclusores des d’una idea de justícia social i de promoció dels drets fonamentals de les persones, especialment de les més vulnerables. Això implica augmentar la professionalització per desenvolupar accions des del rigor tècnic que comporta treballar en la complexitat i articular-ho bé amb el compromís i el sentit ètic i polític d’aquestes activitats. Ja no és suficient amb la bona voluntat, sinó que cal estratègia, coneixement, recerca i sistemes de seguiment de l’impacte. Requereix una formació de qualitat i, a la vegada, unes condicions adequades que possibilitin la correcta professionalització. 

Pel que fa a la formació, crec que té un nivell alt, tot i que ha de continuar creixent en rigor des de les evidències basades en la recerca aplicada. Ara bé, la professionalització requereix inversions, no només reconeixement simbòlic. Aquest és un punt crític i a la vegada contradictori: hi ha un acord clar per part de tots els agents implicats en el desenvolupament de l‘estat del benestar sobre la necessitat de disposar d’equips professionals altament qualificats, però, a la vegada, no s’aporten els mitjans per poder exercir les professions socioeducatives (educació social i treball social) amb les condicions tècniques i laborals necessàries. 

En tot cas, i més enllà de les condicions externes, aquestes professions també han de continuar fent l’esforç de mostrar el rigor i la qualitat tècnica de la seva activitat dins dels equips interdisciplinaris amb qui treballen. 

Igualment, cal treballar en la seva visibilització pública. Es dona la paradoxa que es treballa amb tot allò que la societat no vol veure, fet que, a la vegada, fa invisible els i les professionals que s’hi dediquen.

• Que algú amb el seu perfil s’incorpori a l’equip rector de la Universitat Ramon Llull pot contribuir a visibilitzar més la professió de l’educador/a i del treballador/a social? 

Inevitablement, la meva mirada en tots els afers que hagi de tractar i en les comissions on hagi de participar sempre tindrà implícitament una perspectiva social. De manera indirecta, segurament contribuiré a la visibilització d’aquestes professions. 

En tot cas, val la pena destacar el compromís social de la Universitat que es manifesta a través d’una àmplia diversitat d’accions dins dels seus centres. Els estudis d’educació social i de treball social representen una de les apostes més clares i sistematitzades d’aquest compromís.