Notícies

La Facultat Pere Tarrés i l’Hospital de Campanya de Santa Anna investigaran la realitat social de les persones sense llar a Barcelona

La Facultat Pere Tarrés i l’Hospital de Campanya de Santa Anna investigaran la realitat social de les persones sense llar a Barcelona

Comparteix la notícia

Etiquetes

28.05.24

Es calcula que hi ha gairebé 5.000 persones sense llar només a la ciutat de Barcelona, de les quals 1.284 dormen al carrer diàriament, segons el recompte anual que organitza la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Segons aquesta mateixa plataforma, un 6% de les persones ateses té menys de 25 anys i gairebé el 90% són de nacionalitat estrangera. Una mostra més de la cronificació de la pobresa a Catalunya que evidencien nombrosos estudis. A més, un gruix molt important de persones en aquesta situació de sensellarisme són difícilment detectables, ja que no passen pels diferents recursos públics de protecció social. Entitats ciutadanes com la parròquia de Santa Anna de Barcelona han ampliat la seva activitat per atendre aquestes necessitats. Des del 2017, la parròquia, rebatejada com a Hospital de Campanya, atén de 8.30h a 20h, persones sense llar i els ofereix àpats, atenció psicològica, roba o classes de castellà.

La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) col·labora ara amb l’Associació Missatgers de la Pau Catalunya, entitat que coordina el projecte, per tal de sumar la perspectiva de la recerca a aquest ambiciós programa d’ajuda social sorgit del voluntariat. Les dues entitats han signat recentment un conveni pel qual investigadors de la Facultat elaboraran un informe bianual que avaluarà la realitat de les més de 2.500 persones sense llar ateses anualment a la parròquia de Santa Anna, de manera que aquesta informació general sobre la situació de les persones que accedeixen a l’Hospital de Campanya complementi altres diagnòstics sobre sensellarisme que ja es fan a la ciutat de Barcelona. Investigaran qüestions com els seus perfils d’edat, sexe, procedència, formació o les seves trajectòries vitals i migratòries, amb l’objectiu de detectar els factors de risc que els han portat a la seva actual situació i també els factors de protecció.

Per altra banda, a més d’aquesta contribució general més quantitativa, la voluntat és generar un segon treball més qualitatiu que posi el focus de manera més específica en les necessitats i potencialitats de les persones joves ateses a Santa Anna: la idea és que cada un dels informes que s’elaborin se centri de manera més concreta en alguna de les problemàtiques socials detectades, a través d’històries de vida i entrevistes a les persones ateses a Santa Anna, “una tasca que ens ajudarà a entendre millor les vivències per les quals han passat aquestes persones”, segons Paco López, professor de la Facultat Pere Tarrés i un dels coordinadors d’aquest projecte de recerca.

Així, es podran elevar propostes i recomanacions que permetin millorar la situació d’aquestes persones, així com els programes d'intervenció i les polítiques orientades a la reducció de la desigualtat i a l’abordatge del sensellarisme, per tal de minimitzar les situacions de vulneració de drets que viuen. “Es tracta d’ajudar a donar rigor a la tasca d’intervenció que estan realitzant a Santa Anna a través de la investigació. Així, tindrem un observatori privilegiat que ens permetrà apropar-nos a la realitat del sensellarisme i a les contradiccions del món en el que vivim”, explica López. L’objectiu és iniciar el projecte al llarg del curs vinent donat que cal cercar recursos privats que ajudin a finançar la recerca.

L’acord que han signat la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i l’Associació Missatgers de la Pau Catalunya inclou també altres aspectes, com l’elaboració de projectes doctorals que posin sobre la taula, per exemple, com l’espiritualitat pot contribuir a minimitzar la soledat dels joves migrants. També s’apostarà per la col·laboració en treballs acadèmics universitaris, la realització conjunta de nous estudis i projectes d’investigació, la transferència de coneixement, la col·laboració en activitats de voluntariat i de pràctiques professionals d’intervenció social o l’organització i realització d’accions formatives concertades, com conferències, congressos, reunions, seminaris, jornades, cursos o activitats culturals.