Un element dins l'Humanisme Cristià és la importància de l'educació. Educació com a ajut a què cada persona pugui desenvolupar els seus talents i així contribuir de forma positiva dins de la societat. Això els monitors/res dels centres d'esplai ho tenen molt present. I una de les coses és la importància de formar-se per així ensenyar als nens/nes a treure el millor d'un mateix i així fer possible un creixement integral.
L'alumnat participa de forma molt activa en cada una de les sessions que s'anaven desenvolupant durant el Curs Residencials del MCECC, tant els que es preparen per ser monitors o directors, ho viuen amb la responsabilitat de qui sap el que tenen entre les mans.
Participar d’un curs residencial, ja sigui a La Ruca o La Sala, no només és rebre uns coneixements bàsics sobre monitoratge i/o direcció de centres i activitats de lleure. Participar d’un curs residencial és respirar esplai les 24h del dia. Els continguts més formals conviuen en perfecta harmonia amb els vivencials, i això aporta un valor afegit a aquesta tipologia de formació molt difícil de dur a terme amb altres formats de cursos. El quotidià, les classes i continguts adaptats a les necessitats dels esplais del MCECC, les estones d’esbarjo compartides amb companys/es i docents, els moments de reflexió, el transcendent, els Centres d’Interès que dinamitzen l’estada, els debats, les cançons, els jocs, les dinàmiques de grup, etcètera conformen una meravellosa amalgama d’ingredients que, mitjançant la transversalitat de tots ells, doten d’un caràcter propi a una experiència educativa que ja té 38 anys.
Per mi, formar part d’aquest projecte és una experiència vital. I és així perquè em permet unir dues grans passions: el lleure i l’educació. Tots els alumnes/as amb els quals he compartit una Ruca o una Sala sempre els hi faig la mateixa reflexió: jo sóc qui sóc perquè vaig ser un nen d’esplai. Això no vol dir que sigui millor o pitjor persona, no, no. El que els hi vull transmetre és que estic molt content de tenir els valors que tinc, de dedicar-me al que em dedico i d’haver conegut a les persones que he conegut gràcies al món del lleure. I precisament per això, perquè estic tan agraït a aquest món, he fet meva una màxima: vull tornar-li al lleure el que el lleure m’ha donat. Perquè sí, perquè així m’ho demana el cor, perquè gaudeixo fent-ho, perquè m’ho crec, perquè ho visc, perquè m’enriqueix i perquè vull continuar veient com centenars de joves, any rere any, es formen per continuar aquesta magnífica tasca de voluntariat que tant i tant bé fa a la nostra societat: educar en el lleure.
Trobareu a continuació el testimoni on uns/es monitors/res ens expliquen la seva experiència dels cursos residencials del MCECC.