Notícies

24.01.20

“Em rebel·lo contra la tirania del codi postal, contra la idea que els drets de l’ésser humà venen determinats pel lloc on es neix.” Aquesta idea ha centrat la intervenció avui del director d’Anàlisi de Polítiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona, Gonzalo Fanjul, en el marc del 72è Fòrum Social Pere Tarrés. Fanjul ha centrat la seva ponència en la gestió perversa i errònia que els governs europeus fan del fenomen migratori i ha suggerit idees per capgirar el discurs imperant sobre la qüestió.

“Tenim un règim immoral però sobretot eminentment idiota”, ha arrencat. Segons Fanjul, tots som migrants i la gran majoria de sistemes polítics actuals no aprofiten les oportunitats que aporta la migració en els països: “Vivim en un planeta en moviment, amb milions de migrants, i el 3% de la població mundial es pot considerar migrant. Jo mateix soc migrant. I la mobilitat humana és extremadament beneficiosa: suposa la creació de llocs de treball, de riquesa, de creixement.” Malgrat això, el model de gestió actual no està concebut per gestionar de manera positiva els beneficis de la immigració: “És un règim de porta estreta, fet per aturar els fluxos migratoris i no per governar-los. Un règim capturat pels interessos econòmics i electorals i per un entramat d’empreses i ONGs que guanyen molts diners amb el control fronterer.”

Aquest pèssim sistema de gestió de la immigració, paradoxalment, alimenta el que Fanjul ha definit com “McPopulisme”: “La lògica circular i de la por als que venen apuntala les pulsions nacional-populistes i això és utilitzat com a ariet perquè la ultradreta creï franquícies que es repliquen en contextos molt diferents i entri als parlaments.” I, encara més enllà, contamini els partits tradicionals, els de dreta però també els socialdemòcrates, i fins i tot les institucions europees: “S’ha arribat a una situació que la Unió Europea vulnera el dret d’acollida i l’opinió pública ho considera acceptable; s’estan creuant línies vermelles de manera sistemàtica”, ha afirmat.

Davant d’aquesta terrible diagnosi, l’activista i investigador ha esbossat la seva recepta per aconseguir un canvi de mirada. Un camí que hauria de passar, al seu parer, per tres grans canvis: canvis legals, en el sentit “d’atrinxerar-se i no fer ni un pas enrere en el garant de drets ja assolits”; canvis en les polítiques necessàries per reformar el sistema migratori, recollint experiències reeixides en països com Canadà o Nova Zelanda; i canvis en les narratives, per tal d’elaborar el que ha anomenat com una “caixa d’eines de noves narratives”: “La idea d’ells contra nosaltres és l’obstacle fonamental per a una adequada política migratòria”, ha conclòs Fanjul, que davant dels convençuts de les bondats de la immigració i de les posicions identitàries properes a la xenofòbia, ha apuntat com a principal objectiu a treballar el “mig movible”, és a dir, la franja de població, majoritària, que no té una idea formada sobre la qüestió i als quals es pot arribar a convèncer amb un enfocament diferent.

Això sí, Fanjul ha fugit de tota ingenuïtat i ha conclòs la seva xerrada amb un bany de realitat: “Morirem sense haver vist aquests canvis, però cada minut d’aquesta lluita haurà tingut sentit.”

Gonzalo Fanjul ha estat presentat pel director d’Anàlisi i desenvolupament global de l’Institut de Salut Global, Rafael Vilasanjuan. L’acte ha estat presentat pel Director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, i moderat pel periodista Tomàs Delclòs.

Pel Fòrum Social Pere Tarrés de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.