Notícies

24.05.22

Per què una facultat universitària, un centre de formació, una xarxa de cases de colònies i centenars de serveis socials i educatius porten el nom de Pere Tarrés? Qui era aquesta persona que dona nom a la Fundació? Amb motiu de la commemoració del seu naixement, la Fundació Pere Tarrés ha publicat “Pere Tarrés: la seva vida, testimoni i vincle amb la Fundació Pere Tarrés”, una publicació que dona a conèixer la seva vida, la seva obra i ajuda a entendre perquè l’entitat porta el seu nom. 

 La publicació repassa la vida de Pere Tarrés, des del seu naixement el 30 de maig de 1905 fins a la seva mort 45 anys més tard. Aborda la seva infància a Manresa, la seva adolescència com a estudiant de medicina i l’etapa adulta, on s’evidencia la seva implicació amb els col·lectius més desafavorits, el seu compromís amb el lleure educatiu, el seu paper durant la Guerra Civil Espanyola i la seva vocació sacerdotal.  Totes aquestes etapes tenen en comú la seva voluntat social. Així doncs, la seva petjada en el món social va ser tan significativa que Tarrés ha transcendit fins al dia d’avui com una persona que es va lliurar al servei de les persones en risc d’exclusió social, a l’educació i a l’evangelització dels més joves.

 Aquests tres pilars queden reflectits al llarg del llibre, que explica les diferents activitats que duu a terme l’entitat i estableix el vincle amb la tasca que va portar a terme Pere Tarrés al llarg de la seva vida. L’esperit que aquest metge amb vocació social va difondre entre els joves es perpetua amb les activitats que realitza el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) i els seus monitors i monitores, i es referma amb els nombrosos programes educatius i socials que desenvolupa la Fundació Pere Tarrés. La tasca de Pere Tarrés com a metge dels més vulnerables es reflecteix amb les iniciatives de la Xarxa de Centres Socioeducatius (XaCS) de la Fundació Pere Tarrés que atenen a infants en situació de risc social. Per últim, la voluntat educativa de Tarrés també es materialitza amb la Facultat d’Educació Social i Treball Pere Tarrés-URL i amb el Centre de Formació, Consultoria i Estudis de l’entitat, que busquen formar professionals socials que contribueixin a la construcció d’un món millor.

 El llibre es tanca amb un tercer bloc que destaca, més enllà de la vocació educativa i social de Pere Tarrés, la seva voluntat espiritual i la seva encarnació en els ideals que mouen a la Fundació, com el personalisme, és a dir, la ferma creença que tot individu està cridat a viure una vida digna i que té uns drets inalienables, l’atenció centrada en la persona i l’optimisme antropològic: la convicció que les experiències personals, encara que siguin no desitjades i incloguin dolor, fracàs, solitud o malaltia fan créixer com a persones a qui les viuen. El llibre conclou que la tasca de la Fundació Pere Tarrés no hagués estat possible sense el Beat Pere Tarrés, que ha inspirat l’esperit i les activitats de l’entitat, que també formen part del seu llegat.