Notícies

28.03.23

“No tinc cap dubte que una societat amb moltes fundacions és una societat millor i una amb menys fundacions és més pobra i menys capaç.” Amb aquestes paraules, el director corporatiu del Caixa Research Institute de la Fundació “La Caixa” i president també de Philea, associació que agrupa 100.000 organitzacions filantròpiques en més de 30 països d’arreu d’Europa, entre les quals un gran nombre de fundacions, ha fet avui una crida a visibilitzar el paper d’aquestes entitats en la transformació social. El paper clau de la filantropia i de les fundacions en l’atenció als col·lectius més vulnerables en un context de crisis successives ha protagonitzat el 84è Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés.

“La fundació es el millor vestit jurídic per fer filantropia”, ha afirmat Font, que en la seva intervenció ha explicat com el concepte tradicional de crisi com “un espai entre estabilitat i estabilitat on les coses es transformen i la societat avança” ha canviat radicalment en aquest segle XXI. Davant d’aquest nou context “turbulent” de “crisis concurrents”, Font creu que les fundacions s’han de transformar i assumir un nou paper en la societat: “S’obre la necessitat de fer una nova aportació a aquest mon complex i se’ns demana un rol nou a les entitats. Una més gran visibilitat comporta una més gran responsabilitat.”

Font també ha analitzat les noves tendències en el sector de la filantropia i del sector de les fundacions, com la consolidació de la col·laboració entre fundacions i entre fundacions i administracions públiques o la millora de l’eficiència en la gestió. També la focalització de la seva activitat prioritària en tres grans temes, amb diferent accent segons la zona d’on és originària l’entitat: clima (nord d’Europa), desigualtats (Europa del Sud) i democràcia (Europa de l’Est). Altres tendències de futur són la incorporació de la dimensió econòmica a l’activitat filantròpica i la consolidació de diferents models de fundació: les fundacions empresarials, propietàries d’una empresa (com el cas de la Fundació ”La Caixa” o de les fundacions d’IKEA o Lego), i les fundacions comunitàries, que no se centren en una missió concreta sinó en un territori petit, com un municipi o un barri.

També ha volgut reivindicar les diferents figures sovint poc reconegudes d’homes i dones filantrops a casa nostra, com la promotora cultural Francesca Bonnemaison; Dorotea de Chopitea, impulsora de projectes socials i sanitaris com l’hospital de Sant Joan de Déu, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, a més de nombroses escoles, hospitals i residències a Barcelona; Francesc Moragas, advocat i economista impulsor de l’actual sistema de pensions; i entre els quals ha esmentat també Pere Tarrés, metge i activista que va crear la primera clínica per a tuberculosos de Barcelona i que va donar nom a la Fundació Pere Tarrés.

La presentació de Font ha anat a càrrec d’Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), que agrupa 800 de les 2.000 fundacions actives a Catalunya. Bieto ha posat en valor el paper de les fundacions catalanes, que generen 90.000 llocs de feina, xifra que suposa el 2% de l’ocupació total de Catalunya i, sumades, l’1,6% del PIB.

Preguntats per com des de les fundacions es poden resoldre problemes socials de primer nivell, com l’accés a l’habitatge, tant Bieto com Font han coincidit en la importància de la “col·laboració público-privada que permeti buscar solucions de veritat”, en paraules de la presidenta de la CCF. “Si no aconseguim regular el mercat, aquest continuarà desbocat”, ha afegit Àngel Font. Per la seva banda, el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol i ha apuntat com a solució la necessitat que les administracions alliberin sòl: “Si des de les fundacions aconseguim tenir la capacitat de lobby davant les administracions per aconseguir això, la situació serà notablement diferent.” En aquest sentit, Pujol ha afegit una tercera aportació de les fundacions a la societat a les ja esmentades per Font i Bieto (eficiència en la gestió de recursos i creativitat): la capacitat de les fundacions “per mobilitzar recursos” per a projectes socials.

Al llarg de 15 anys, el Fòrum Social Pere Tarrés s’ha consolidat com un espai de reflexió plural en temes d’acció social que reuneix periòdicament representants de l’àmbit social, polític, educatiu, acadèmic, institucional o econòmic. Durant tot aquest temps, pel Fòrum Social hi han passat personalitats com ministres, presidents de la Generalitat o el president del Parlament Europeu, entre d’altres experts i expertes.