Notícies

27.11.24

 “La pobresa és un problema cada cop més estructural, no té a veure només amb una qüestió purament econòmica sinó amb una situació que impacta en tota la vida de la persona”, reflexionava avui Marc Simón, subdirector de la Fundació “la Caixa”. Amb aquestes paraules, Simón ha justificat la necessitat de posar en marxa el 2007 el programa Caixa Proinfància de la Fundació “la Caixa”, un macroprojecte contra la pobresa infantil que atén 20.500 infants a tota Catalunya i que des del principi va tenir la vocació d’aplegar i potenciar els diversos recursos existents al territori català per combatre les desigualtats.

Marc Simón ha protagonitzat una nova edició del Fòrum Social Pere Tarrés, l’espai de debat i reflexió periòdic de la Fundació Pere Tarrés, i ho ha fet amb una crida a la necessària col·laboració de les entitats del tercer sector en aquesta lluita de llarga distància per aconseguir trencar el cercle de la pobresa hereditària: “Hem de treballar plegats per millorar aquesta situació, i les entitats socials teniu un paper clau en definir aquest futur.”

La radiografia de la situació que ha dibuixat Simón mostra un panorama molt preocupant. Un de cada tres nens catalans es troben en situació de pobresa, una circumstància que afecta sobretot les famílies monoparentals i nouvingudes i que s’hereta: el 35% de les persones que van créixer en situació de pobresa són pobres d’adults, vint punts més que les persones que no han viscut des d’infants aquesta pobresa, mentre el 60% dels joves que tenien avis en situació de pobresa viuen també en pobresa. I aquest estat de precarietat repercuteix en un baix nivell d’estudis que alhora predetermina el tipus de feines que aquesta persona pot aconseguir: els joves en risc social obtenen feines cinc cops pitjors i més mal pagades que si no haguessin estat en aquesta situació i obtenen 5.130€ menys d’ingressos que la resta. També tenen de mitjana pitjor salut, més malalties mentals (un 12% més que la població general) i la seva esperança de vida disminueix entre 10 i 15 anys. En resum, una situació dramàtica que hipoteca el país: cal afegir que l’espanyol és el tercer estat amb l’índex de desigualtat més gran d’Europa.

Simón ha explicat els objectius i el desenvolupament del programa Caixa Proinfància al llarg dels anys i l’ha posat com a exemple d’una metodologia exitosa per lluitar contra les desigualtats amb una filosofia molt concreta que ha convidat a aplicar a la resta d’entitats socials en els seus propis projectes: un projecte col·laboratiu, comunitari, fet amb la intervenció dels projectes ja existents arreu del territori i plantejat a mitjà/llarg termini amb l’objectiu de generar i consolidar un ecosistema d’intervenció social que pugui afrontar l’emergència.

Un projecte que, segons ha dit, s’ha detectat que funciona i millora la situació de moltes famílies cada any: segons les dades exposades per Simón, s’ha reduït l’abandonament escolar i ha millorat en un 76% el rendiment escolar dels infants que han participat en el programa. També s’ha aconseguit millorar la implicació de les famílies en l’educació i l’escola dels fills i filles i apoderar-les, ampliant les seves relacions socials.

La recepta per a aquests resultats: fer projectes personalitzats, a mitjà o llarg termini, que tinguin l’educació, dins i fora de l’escola, com a eix central, i que incorporin la tecnologia com a aliada. “Cal crear ecosistemes d’intervenció social al territori que integrin tots els sectors socials”, va concloure Simón: “Enlloc de l’estat del benestar a partir d’ara hem de parlar de la societat del benestar, un espai on cadascú aporta allò que pot per beneficiar l’entorn i ens aporta esperança.”

El Fòrum Social Pere Tarrés és un dinar-conferència-col·loqui amb més de 15 anys de trajectòria que arriba ja a la seva 91a edició. Durant tot aquest temps s’ha consolidat com un espai de reflexió i debat plural en temes d’acció social que reuneix periòdicament representants de l’àmbit social, polític, educatiu, acadèmic, institucional o econòmic. Pel Fòrum hi han passat personalitats com ministres, presidents de la Generalitat o el president del Parlament Europeu, entre d’altres experts i expertes.