Notícies

24.01.19

Bip-bip, bum!, catacrac, patim-patatam, polf, ring-ring, tic-tac, trip-trap, tris-tras, uà, xup-xup, zum-zum… El nostre dia a dia, sobretot a les ciutats, és ple de sorolls i brogits que hem interioritzat com a quelcom quotidià. “Som víctimes de la civilització del soroll” deia Raimon Panikkar. El soroll continu ha esdevingut la banda sonora de les nostres vides, foragitant el silenci, entès no com absència de paraula, sinó com el defineix Francesc Torralba “com un element necessari i fecund en la vida humana, una porta a l’accés a la interioritat, al misteri del món i al misteri de l’altre”.

Per reflexionar sobre el que el silenci realitza en nosaltres i posar-ho en pràctica, la Fundació Pere Tarrés ofereix al personal d’estructura un espai de silenci guiat. L’activitat s’inicia amb exercicis de Chi Kung, per alliberar tensions a través de la coordinació entre respiració i exercicis, seguits per uns 20 minuts de pràctica de silenci que finalitzen amb la posada en comú del que hem sentit durant els moments de contemplació.

Podem explicar el silenci amb paraules?

Algunes de les persones que practiquen silenci ens han explicat amb paraules com veuen i viuen aquest espai. 

“És una estona on poder trobar la calma i la serenor per continuar el dia amb més il.lusió, després d’haver pogut connectar amb mi mateixa. Compartir-ho amb més persones m’aporta, a més a més, sentir-me acompanyada i estimada des del respecte i la llibertat.”
Lisette Navarro.

“L'espai de silenci és un espai de benestar personal, que et permet relaxar-te, desconnectar de les preocupacions i del ritme accelerat del dia a dia, gaudint d'un ambient molt proper, de pau i tranquil·litat. Una oportunitat per aturar-nos una estona i escoltar-nos, i compartir una experiència enriquidora de coneixement personal”. Mireia Foz.

“Sembla incompatible, quasi  impossible, que en el nostre dia a dia de feina, amb les seves presses, prioritats i urgències, puguem trobar un petit i molt valuós espai per... senzillament, aturar-nos. No en sabem d’aturar-nos. Jo sempre recordo la frase: “Fins i tot el millor, més ràpid i més fort llenyataire, s’atura per esmolar la seva destral.” Tenim la sort i l’oportunitat de “l’espai silenci”, un dia a la setmana i els seus beneficis són grans. Amb la guia de la nostra companya Clara, aprenen aturar-nos, aturar la ment que acostuma ser com un cavall desbocat i viure un “aquí i ara” que sovint deixem escapar.” Maria Llamas.

“En el dia a dia de la docència i de la feina acadèmica, es generen moltes tensions. Molts cops estem pensant en vàries coses a la vegada i no ens dediquem una estona a nosaltres mateixos per tal de calmar la nostra ment. Tenir un espai en el lloc de feina per a poder relaxar-nos, meditar, aclarir la ment,... ens permet aturar un moment la màquina per a agafar embranzida. M’agrada molt l’estil de la Clara a l’hora de conduir els espais de silenci, facilita molt que sigui un moment enriquidor i profitós.” Gess Déu.

“Per a mi ha significat un moment agradable de desconnexió i relaxació.” Mercedes Angueira.

“Espai de Silenci: un espai per aturar-se en el dia a dia i retrobar-se un mateix.” Eli Donaire.

“Aturar-se un moment i intentar estar en pau. Una estona d’interiorització per pensar, pregar,…i compartir. Em va costar la veritat.” Núria Verdú.

On i quan podem practicar el silenci?

Seu de Numància

Cada DIJOUS de les 14:30 a 15:15h.
Capella de Numància (Soterrani)

Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cada DIMECRES de les 11:00 a 11:30h.
Capella (que hi ha a la cinquena planta de l'edifici)

Seu de Carolines

El darrer DIMARTS del mes de les 14:10 a 14:40h.
Aula 27 Xesco Boix