Notícies

01.12.21

Un total de 616.052 persones tenen algun tipus de discapacitat a Catalunya, segons les últimes dades publicades de l’institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa el 7,9% de la població catalana. Ara bé, dins del col·lectiu de persones amb diversitat funcional no tothom té les mateixes característiques, sinó que el ventall és molt ampli. De fet, segons les dades de l’Idescat més de la meitat de les persones amb algun tipus de discapacitat pateixen una limitació física, en concret 331.950; 118.642 ciutadans, algun trastorn mental; 34.078 afectats, una discapacitat visual; mentre que 66.780 persones, una discapacitat intel·lectual.

Per tal de sensibilitzar a l’opinió pública sobre la seva situació, l’Organització de les Nacions Unides va decretar el 3 de desembre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Amb això, també, pretén promoure la presa de consciència pel que fa als drets i beneficis que genera la integració de les persones amb necessitats especials en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.  

Ara bé, segons el professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, Òscar Martínez, no vivim en un país “amb igualtats d’oportunitats”. El principal problema, segons Martínez, es deu el fet que a l’hora de donar llum verda a polítiques com les d’accessibilitat o educació inclusiva no s’ha tingut en compte les necessitats i particularitats de les persones amb diversitat funcional.

“S’han aprovat perquè les persones amb diversitat funcional puguin tenir la protecció necessària per a un món construït única i exclusivament per a les persones que funcionen d’una manera estàndard”, lamenta Martínez que també és especialista en discapacitat i diversitat funcional.

En el cas de l’educació inclusiva, per exemple, afirma que aquest dret s’està vulnerant a Catalunya “per la falta de suports necessaris als nens i les nenes amb discapacitat”. Per això, defensa que no ha servit de res que Catalunya tingui un context de protecció legal per atendre aquest col·lectiu.

Davant aquesta situació, Martínez considera que cal un Parlament que treballi per a les persones. “Si els nens i les nenes tenen dret a una escola amb igualtat d’oportunitats, les mares i els pares no han de ser activistes per demanar un dret que no és cap favor”, remarca i afegeix: “Fa temps que sospitem que algunes de les lleis que el Parlament aprova i que suposadament han de protegir els més vulnerables no són més que una obra de teatre amb una foto final per fer veure que hem aconseguit alguna cosa”.

En aquest context, Martínez confia que sigui la darrera vegada que s’hagi de celebrar el dia de la discapacitat per reivindicar drets fonamentals que no són cap favor.