14.11.19
L’empresari barceloní Enric Crous és el nou president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés, substituint al que havia estat president des de l’any 2003, Antoni Millet. Crous, una persona molt compromesa amb el teixit empresarial i associatiu del país, és membre del Patronat de la Fundació des del 2011 i des del 2015 ostenta el càrrec de vicepresident de l’entitat.
Com és que essent llicenciat en enginyeria química va seguir la seva trajectòria en el món del lideratge d’empreses i institucions?
En un primer moment, la meva il·lusió era ser Catedràtic de Química, però finalment vaig canviar de plans i vaig decidir dedicar-me al món empresarial i per fer-ho vaig complementar una formació amb un màster a l’IESE, i a partir d’aquí em vaig iniciar al món empresarial. Malgrat això, la meva formació de químic m’ha estat útil perquè algunes de les empreses que he dirigit tenen relació amb el món de la ciència. A banda, estic convençut que independentment dels estudis que realitzis, el pas per la universitat t’ordena les idees i t’aporta una visió més oberta i àmplia del món.
Fent un repàs per la seva extensa trajectòria, veiem que sempre ha mantingut un estret vincle amb la vida associativa del país. D’on li prové aquesta inquietud?
Des de jove sempre he estat un apassionat de la solidaritat i de la cultura, de fet penso que un país que vol ser pròsper ha de ser culte i solidari. I és més, m’atreveixo a afirmar que si el nostre país tingués més cultura ens aniria millor en molts aspectes. Per tant, la promoció de la cultura i la solidaritat és present en el meus gens.
De fet, l’any 2012 li van atorgar la Creu de Sant Jordi per la promoció del mecenatge i patrocini empresarial. Què creu que reconeix, la seva persona o la seva trajectòria empresarial?
Sí, la Generalitat de Catalunya va lliurar-me la Creu de Sant Jordi per la promoció del mecenatge i el patrocini empresarial, contribuint destacadament al foment de diverses manifestacions culturals i esportives, del fet casteller i, molt especialment, del món de la música. De fet, crec que la Creu de Sant Jordi, que sempre porto posada, reconeix tant la meva vessant personal com la meva trajectòria empresarial. Al capdavall, les institucions i les empreses estan formades per persones. Ara, també reconec que no hi ha cap persona que individualment pugui fer res sola, els èxits sempre són fruit d’un equip.
Quin va ser el seu primer vincle amb la Fundació Pere Tarrés? Com és que en el 2011 decideix formar part del seu Patronat?
Sempre he estat un apassionat de lleure i de les activitats educatives que realitza. Tinc ben gravades a la memòria les colònies a les que anava de petit, així com també quan, de més gran, hi portava als meus fills. De fet, coneixia el compromís educatiu i social de la Fundació Pere Tarrés quan un dia, el meu amic, Antoni Sansalvador, que llavors formava part del Patronat, em va proposar de formar-ne part. La meva resposta va ser un sí rotund, no m’ho vaig pensar gens. I des de 2011 hi he format part com a membre del Patronat, des de 2015 n’he estat vicepresident i des de 2019 que en sóc president. De fet, a dia d’avui, puc dir ben alt, que mai agrairé prou que m’oferissin entrar al Patronat. Estic molt orgullós de formar-ne part.
Quins són els seus reptes com a president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés?
Per mi és tot un honor ser el president del Patronat i com a repte per al meu mandat m’he proposat fer créixer les activitats socials i educatives de la Fundació Pere Tarrés per arribar al màxim nombre de persones beneficiàries d’arreu del territori català i espanyol.
Com a president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés quin creu que és el principal retorn social que la Fundació aporta?
El compromís educatiu i social de la Fundació Pere Tarrés permet que milers d’infants i joves puguin gaudir del dret a l’educació en el temps de lleure. Per exemple, aquest estiu, gràcies a la Fundació Pere Tarrés uns 4.170 infants i joves en situació vulnerable han pogut gaudir de casals i colònies. A més, tota aquesta acció social es fonamenta en els valors de l’humanisme cristià.
Estem en el primer trimestre del curs escolar. Quin consell donaria als monitors de lleure i educadors que acompanyen als infants i joves?
Honestedat, respecte i dedicació, són els tres valors que recomano que cultivin sempre els educadors. Vull també aprofitar per agrair la feina que fan les persones voluntàries que cada cap de setmana acompanyen als infants i joves com als monitors i directors dels centres d’esplai. Ells i elles són un veritable patrimoni per la Fundació i per extensió, pel país.
La trajectòria d’Enric Crous
Enric Crous (Barcelona, 1947), és un reconegut empresari català. Actualment combina el seu nou càrrec a la Fundació amb la de president del consell de govern de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la Fundació Catalunya Cultura. Llicenciat en enginyeria química a la Universitat de Barcelona, va completar els seus estudis amb un Màster en Economia i direcció d'empreses a l'IESE. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional i associativa, també ha estat vicepresident i responsable de Relacions Institucionals de l'associació Amics de la Rambla de Barcelona i directiu en empreses i organitzacions empresarials com Mercabarna, Cacaolat, Fira de Barcelona o el grup Damm.