Notícies

08.03.17

Entrevistem Rosa Santibáñez, catedràtica de Pedagogia de la Universitat de Deusto i coordinadora del número 63 del monogràfic d´Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa editat per la Facultat Pere Tarrés - URL, que ens explica com, des del punt de vista de la intervenció socioeducativa, es poden plantejar accions que permetin construir relacions positives i saludables entre nois i noies des de plantejaments preventius. El monogràfic planteja que el sexisme i la violència de gènere no són fatalitats biològiques, sinó productes culturals, en els quals es reprodueix un model social ancestral, basat en el domini i la submissió.

Fundació Pere Tarrés. Quines són les pautes per detectar la violència de gènere entre adolescents?

És important que els professionals de la intervenció social fonamentar les nostres intervencions en estudis i anàlisis de realitat. En aquest monogràfic diversos són els articles que s´acosten a descriure la situació i el fenomen de la violència de gènere entre adolescents, tant utilitzant metodologies quantitatives com qualitatives. Entre les primeres es fan servir indicadors que detecten des les seves fases més inicials, el sexisme, els estereotips de gènere així com la justificació de la violència. Al costat d´això, s´explora la incidència d´aquestes conductes preguntant als adolescents tant per la seva condició o paper d´agressor/a com de víctima en els diferents tipus de conductes violentes.

Fundació Pere Tarrés. Com podem adaptar aquestes pautes a les formes actuals de violència de gènere que es produeix a través de les xarxes i el telèfon mòbil?

A partir d´aquests estudis es pot donar el pas a l´acció, començant amb la prevenció. Per a això, és important ensenyar a atendre senyals que alertin les mateixes persones implicades en aquests successos. Atendre per exemple al control excessiu o abusiu, que amb més freqüència es realitza en l´actualitat a través del mòbil. Com queda reflectit al llarg del monogràfic la presa de consciència del risc d´aquestes situacions ajuda a la seva prevenció o evitació.

Fundació Pere Tarrés. En general els estudis sobre la incidència de la violència de gènere es focalitzen en l´edat adulta. Tot i això, la Universitat de Deusto ha elaborat un estudi sobre la violència en les primeres relacions de parella adolescents. ¿Suposen aquestes un risc per a les relacions futures?

Efectivament, hem desenvolupat dos estudis, un de caràcter més qualitatiu i vinculat a espais d´oci nocturn i consums d´alcohol principalment i un altre, de caràcter quantitatiu, on se´ls pregunta als i les adolescents per aquest doble paper, si han patit com a víctimes o si han adoptat el rol d´agressor/a. Tot i que encara es compta amb escassa evidència empírica al respecte, es parteix de la idea segons la qual la forma com s´iniciïn aquestes relacions i com s´interioritzin els models de parella afavorirà o mitigarà situacions de risc en les relacions presents i futures.

Fundació Pere Tarrés. Segons els resultats de l´estudi, quin és el la incidència de la violència en les primeres relacions de parella?

El monogràfic presenta dades tant de la percepció sobre la violència de gènere com d´incidència de la mateixa. Encara que es perceben clars avenços cap a la igualtat amb un rebuig cap al masclisme, encara queden molts espais en ombra, com ara valors sexistes subjacents, no explícits, però que al llarg de la relació apareixen, resistències al canvi de valors o la manca de assumpció de responsabilitats.

S´afirma que la violència en les parelles adolescents és freqüent, si bé les dades d´incidència són variables, en funció del concepte o indicador que s´utilitzi per mesurar-la i de les mostres utilitzades. En un dels estudis que es presenten, dos terços dels adolescents no perceben o experimenten violència, mentre que un terç sí que ho faria. La violència detectada més freqüentment és la psicològica, per això en parlar d´aquests espais en ombra ens hem referit a elements com valors no explicitats...

Fundació Pere Tarrés. Davant d´aquesta violència en edats primerenques, quin pot i ha de ser el paper de les educadores i educadors socials?

Tots els agents educatius juguen un paper clau. En principi perquè en tots els contextos es promouen aquests valors sexistes i discriminatoris i després perquè en tots els espais es pot desenvolupar intervencions per descobrir-los aquests valors i contrarestar-los.

Al llarg del monogràfic, els experts van assenyalar tant contextos (escolar, familiar i social) com a estratègies per prevenir el fenomen. Hi ha un acord generalitzat en que aquesta tasca ha de ser compartida i abordada en la seva globalitat, incorporant a la família, a l´escola i al món social.

Fundació Pere Tarrés. Quines poden ser les mesures preventives de la violència de gènere entre adolescents que poden aplicar les educadors i educadors socials?

Algunes de les recomanacions apunten a treballar amb tota la població adolescent i des d´una perspectiva integral, incidint en els estereotips i pensaments previs que la justifiquen, incorporant valors d´igualtat i de drets humans però acceptant la diversitat i la diferència, utilitzant metodologies participatives ...

Fundació Pere Tarrés. Quina és la situació actual de la formació en gènere en el grau d´Educació Social?

L´últim dels articles del monogràfic recull els resultats d´un estudi sobre la situació de la formació dins del grau en Educació Social a universitats espanyoles. Els resultats detecten unanimitat sobre la necessitat d´incorporar formació específica de gènere, igualtat i violència de gènere. No obstant això, aquesta percepció no encaixa amb els resultats de l´anàlisi d'assignatures, on de 1.260 assignatures analitzades, tan sols 24 eren específiques sobre gènere i 147 incorporaven la temàtica de manera transversal.