Notícies

23.07.18

Entrevistem a l’Oscar Peña, graduat en Educació Social a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL i creador del projecte RodaLlibres, un nou sistema per afavorir l’oci dels pacients a l’Hospital de Terrassa. La idea, que consisteix en repartir llibres i jocs de taula entre els pacients ingressats, ja s’ha posat en marxa a les plantes de convalescència i pediatria. El projecte es va plantejar com a Treball de Fi de Grau de l'alumne, el qual va tutoritzar la professora i experta en gent gran i acció social, Montserrat García Oliva, i poc a poc es va anar materialitzant gràcies a diverses entitats.

D’on sorgeix la idea del projecte RodaLlibre?

 El projecte sorgeix arrel d’un treball universitari de 3er curs de l’assignatura “International Perspectives on social innovation” que vaig cursar i que poc desprès es va convertit en el meu Treball Final de Grau. En aquesta assignatura se’m demanava la creació de manera teòrica d’un projecte social i innovador. Com actualment treballo a l’Hospital de Terrassa vaig pensar un possible projecte que pogués entretenir als pacients que resten ingressats a l’Hospital i que resten moltes hores sense res a fer. Basant-me en la teoria i la bibliografia consultada i en la investigació de projectes semblants que es realitzen a altres hospitals, vaig arribar a la conclusió de voler desenvolupar un projecte de préstec de llibres per a pacients ingressats, però amb la variació de que els llibres no estarien en un lloc estàtic degut a la dificultat que tenen els pacients per moure’s lliurement per un centre sanitari, sinó que els llibres s’oferirien per les habitacions.

Per què vas escollir el tema dels aspectes socials durant un ingrés a l’hospital pel teu TFG?

Doncs com he comentat, actualment treballo en l’Hospital de Terrassa i veig com moltes persones passen moltes hores soles. Aquest projecte el vaig idear en un principi per a la unitat de convalescència on aquestes persones passen ingressades entre un i dos mesos. En moltes ocasions, la família dels pacients no poden dedicar tants dies a perdre de la feina i per tant la soledat augmenta. ES per això, que vaig creure necessari treballar aquesta mancança i necessitat social.

Quina ha estat l’evolució de RodaLlibre des de la seva concepció fins a la materialització del projecte?

Doncs aquest projecte va néixer com un projecte teòric però que el Departament de Voluntariat i el Departament de Treball Social del Consorci Sanitari de Terrassa va voler fer-lo realitat per a la millora en l’oci i l’entreteniment dels pacients. També, l’enquesta PLAENSA que realitza el CATSALUT anualment va analitzar la percepció de l’avorriment que els pacients tenien obtenint uns resultats realment alarmants, per tant, l’Hospital de Terrassa va voler engegar aquest projecte. Poc a poc es van sumar diferents entitats que conjuntament, aportant tot l’esforç possible, han donat la possibilitat per desenvolupar aquest projecte. Les entitats implicades son el Consorci Sanitari de Terrassa, la xarxa Arllibre (composta de moltes entitats), l’Institut Sant Eulàlia de Terrassa, l’Ajuntament de Terrassa, Comerç Centre de Terrassa, entre d’altres...

El projecte sorgeix a partir d’una idea concebuda pel Servei de Voluntariat del Consorci Sanitari de Terrassa en col·laboració amb la Xarxa Arllibre, quina relació tens amb aquestes entitats?

Com a treballador de l’Hospital de Terrassa, Diplomat en Educació Social i estudiant de Treball Social, tinc molta relació amb els treballadors i treballadores socials del Consorci Sanitari de Terrassa i per tant, sempre estaven assabentats del desenvolupament teòric que estava realitzant del projecte. Un cop el Departament de Treball Social i de Voluntariat de l’Hospital van voler posar en marxa el projecte i es va presentar i aprovar per la direcció del centre, ens vam posar en contacte amb la Xarxa Arllibre ja que l’Hospital de Terrassa col·labora amb aquesta entitat. Crèiem que era important poder aprofitar aquesta relació ja que els projectes son molt semblants, doncs l’Arllibre apropa la lectura als carrers i amb aquest projecte volíem apropar-la a dins de l’Hospital.

Quin objectiu final persegueix aconseguir el projecte RodaLlibre?

L’objectiu final es poder disminuir l’avorriment a les persones ingressades a l’Hospital, no volem que es sentin soles o que s’avorreixen. Entenem que l’oci pot existir dins d’un hospital i és això el que volem potenciar sempre respectant la intimitat i les necessitats personals dels pacients.

Quines expectatives tens en la implantació d’aquest projecte a l’Hospital de Terrassa? Quina vols que sigui la seva evolució?

Poc a poc, espero i esperem totes les persones involucrades dins d’aquest projecte que es vagi fent cada cop més gran i pugui abastar a més pacients i no només pacients ingressats, sinó d’unitats d’estades llargues com per exemple la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés (UCSI) o l’Hospital de Dia, on per exemple aquest últim, acudeixen pacients de manera molt reiterada i on passen gran temps. Aquesta seria una gran expectativa dins del nostre hospital però també ens agradaria que el Rodallibre rodés per altres hospitals per ajudar a tota aquella gent que ho necessita.

Què et va fer decidir-te a estudiar la Diplomatura en Educació Social i el Grau en Treball Social?

Vaig tenir la gran oportunitat de fer una visita a un Centre Residencial d’Acció Educativa on treballava un amic meu i vaig conèixer la realitat de primera mà. Una anècdota amb un usuari del centre, un nen petit de 10 anys, em va fer bategar el cor i en aquell moment vaig saber que era el que jo volia estudiar i del que jo volia treballar. Creia que era necessari ajudar a aquelles i d’altres persones, que era necessari ajudar a realitzar un canvi en la nostra societat i per tant va ser un estiu molt reflexiu que em va conduir a matricular-me a la Diplomatura d’Educació Social ja fa uns anys.

Què t’ha aportat estudiar el Grau en Treball Social?

Vaig realitzar la Diplomatura d’Educació Social durant el període 2008-2011 i vaig estar treballant durant 5 anys com a tal a un centre d’acolliment de menors a Barcelona. Durant la meva vida mai he deixat de formar-me, ja que crec imprescindible seguir augmentant els coneixements personals i professionals. Durant aquests 5 anys de feina com a Educador Social vaig continuar fent formació complementària però em vaig adonar que havia de complementar la meva formació universitària amb un altre Grau relacionat amb la matèria per així poder seguir ampliant els coneixements en la professió. Aquest va ser el motiu que em va fer decidir-me a fer i finalitzar el Grau en Treball Social aquest curs 2018.

Quines recomanacions donaries als alumnes de la Facultat que vulguin engegar iniciatives similars?

Jo he tingut sempre el recolzament del Consorci Sanitari de Terrassa per a la realització d’aquest projecte i m’han donat sempre facilitats per a poder engegar aquest projecte ja que l’entitat sempre ha estat oberta a millorar els aspectes socials en l’àmbit sanitari, però soc coneixedor de que actualment es molt difícil i requereix de molt temps poder posar en marxa un projecte. Moltes entitats no estan avui dia conscienciades de la importància que els aspectes socials aporten a les persones però això com a professionals de l’àmbit no ens pot fer defallir, per tant els aconsello que mai llencin la tovallola i que siguin perseverants amb les seves idees i amb la necessitat d’ajudar a les persones que ho necessiten.

Per acabar, quins són els teus plans de futur?

Doncs actualment tinc un projecte que s’està acabant de consolidar com a professional formador de persones però que no puc donar grans detalls. El que sí que tinc clar es la realització d’un màster oficial durant el proper curs per acabar i culminar una etapa formativa i desprès, un cop finalitzat, la realització del Grau en Psicologia. Professionalment, estic esperant la convocatòria pública de places que està per oferir el Consorci Sanitari de Terrassa per acabar de encaminar la meva trajectòria professional en aquesta entitat.