Notícies

30.01.18

En aquesta entrevista parlem amb Laura Toledo, promotora del MCECC que dona suport als centres d’esplai de les Zones Barcelona ciutat i comarca del Barcelonès.

Na Laura té estudis en Història i forma part del Centre d’Esplai Xiroia de Barcelona.

Amb ella hem parlat de la figura dels promotors i promotores dels Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, què li ha aportat i per què són tan importants.

Com a primera pregunta i per situar a les persones que estan llegint aquesta entrevista ens agradaria que expliquessis què és un/a promotor/a del MCECC?

Un/a promotor/a és un membre de l’Equip Tècnic del Moviment que s’encarrega del seguiment i acompanyament als centres d’esplai federats. Amb tot, al ser Moviment, també participa activament de la vida d’aquest i tot el que repercuteix, directa o indirectament, als centres d’esplai.  Actualment som un total de 7 promotors/es, tres als territoris de Barcelona província, repartides en els arxiprestats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa; una al territori de Tarragona, un al territori de Tortosa; un pels territoris de Lleida, Urgell i Solsona; i un recentment incorporat Mallorca. 

• En quines tasques els ajudeu o els hi doneu suport?

Tenim un gran ventall de facetes, i per això és complicat poder determinar tasques concretes quan ens pregunten “què fem”. Jo sempre explico, anecdòticament, que som com un “Yahoo respostes” o bé com un botó d’ajuda. En tot cas, donem resposta a les necessitats que puguin tenir els centres: des d’aspectes tècnics, com ajuts econòmics, beques, subvencions dels ajuntaments respectius, gestió directa del centre,... a necessitats pedagògiques, com formacions, mediació, acompanyament d’algun cas concret, acompanyament a un equip nou per al funcionament general del centre, etc. Per tant, fem aquest acompanyament directe a l’equip de monitores i monitors dels esplai; però també fem l’acompanyament a través de les Zones i Territoris, entès com a espais de participació. 

• Per què és important aquesta figura? Què la fa necessària?

En l’acció del dia a dia dels esplais no en tenim una especial incidència. Entenem que al Moviment hi ha una gran diversitat de centres d’esplai, de maneres d’organitzar-se i de funcionar. Però considerem que una figura com la del promotor/a, d’una persona que t’acompanya i t’ajuda quan tens la necessitat, és una seguretat pels centres d’esplai i també pels responsables jurídics de referència. Si observem, per exemple, els centres d’esplai de Barcelona, es caracteritzen per tenir un canvi constant a l’equip de monitores i monitors. Això afecta en el que anomenem relleu i formació, ja que les responsabilitats cada vegada són majors: donar compliment a la legislació actual, seguir protocols d’actuació concrets, fer equip i per tant cohesionar un estil pedagògic uniformat, etc. En tot això, una figura com la de promotor/a, pot acompanyar, com ja he comentat abans amb el ventall de tasques, a aquest equip que s’està formant. Un equip que probablement al cap d’un any o any i mig sigui totalment diferent i, per tant, s’hagi de tornar a començar. Però no només és acompanyar als més joves, en un àmbit que sempre és agraït tenir algú amb qui comptar, sinó acompanyar a qualsevol persona de l’equip (malgrat pugui tenir molta experiència), amb canvis que puguin haver-hi a nivell administratiu i legal: per tant, aquest acompanyament més tècnic. O bé en situacions delicades amb les que no s’hi havien trobat mai i sense el Moviment, o una figura similar a la de promotora, no sabrien a qui demanar ajuda. En totes aquestes situacions, les promotores, juntament amb altres equips del Moviment, ens hi fem presents. Però sense fer-nos “salvadores” ni protagonistes de l’acció de l’esplai. Fins hi tot podríem dir que som com una barana d’escala, que sempre hi som, tant per pujar com per baixar, però no som imprescindibles. 

• On necessitem més el vostre acompanyament?

En general, cada centre és un petit món diferent. Crec que és complicat posar un acompanyament concret, però si que és cert que l’atractiu de l’esplai són els infants. I, per tant, la preocupació directa de l’equip de monitores i monitors és cap a l’acció educativa i pedagògica. Amb tot això, és natural que hi hagi menys monitors/es formats en temes administratius i on poden necessitar més ajuda és cap aquest costat: temes de gestió econòmica (pressupostos, factures, beques, ajuts...) i temes de gestió documental i legal (què fer amb la documentació dels infants, què he de demanar, quants títols he de tenir, com es fa una assegurança,...). 

• No només feu un assessorament tècnic sinó que també participeu en activitats com les trobades de zona. Ens podries explicar en què consisteixen?

Ser Moviment té moltes connotacions. Els infants dels esplais són Moviment, els equips de monitores són Moviment. Quan estem fent esplai, estem fent Moviment, i quan estem reunides avaluant l’activitat també. Però més enllà d’aquesta rutina dels esplais i grups de colònies, ens trobem que les monitores i els monitors són persones inquietes, que no poden parar i sempre estan en “moviment”, aquesta inquietud les fa formar-se, participar activament a les activitats dels barris, ciutats i pobles corresponents, etc. Ser Moviment també vol dir poder participar activament de la vida d’aquest, i per tant, compartir amb altres monitors/es d’altres esplais. Al MCECC tenim diverses maneres de participar-hi, i una d’aquestes és en àmbit territorial, per això es constitueixen les zones, com a agrupació de centres d’esplais. Aquestes zones i territoris es marquen uns objectius, d’acord amb el pla d’accions del MCECC que duen a terme al llarg del curs. Les promotores i promotors tenim unes zones de referència que corresponen als esplais que acompanyem. I per tant, acompanyem a les zones en els mateixos aspectes: tècnics, administratius, pedagògics, etc. Cada zona és una petita galàxia amb diversos mons, i per tant tenen unes necessitats d’acompanyament diferents, uns objectius i ambicions diferents. La majoria al llarg del curs planteja un tipus d’activitats similars: trobades dels esplais de zona. Amb diversos formats: amb un caire lúdic-formatiu, com són les trobades de monitors i monitores, d’un cap de setmana amb tots els infants, o bé només amb els adolescents; o potser només d’un dia a un espai de la pròpia zona, etc. Com a promotor/es acompanyem, si hi ha necessitat, aquestes activitats, i com ja he comentat ens hi fem present en el màxim possible. 

• Què més aporta el MCECC als centres d’esplai?

Els Centres d’Esplai són Moviment, però és natural que tots els avantatges de formar part del MCECC (la formació, els dubtes econòmics, la mediació, l’espai de reflexió i fe, el compartir amb altres esplais...) seria molt complicat dur-lo a terme sense una organització interna; i més amb els números i ambicions dels que formem part del Moviment. És per això que la figura de promotor/a fa aquest enllaç entre la comunitat del MCECC. El sentiment dels esplais, quan se senten Moviment, és molt més que tenir algú que t’ensenya a fer subvencions, és poder-se sentir protegit, però alhora valorat amb la feina que fas, és sentir-se part “d’alguna cosa més” que va més enllà del meu esplai, o de l’esplai del costat. I quan s’entén això, els promotors i les promotores podem arribar a ser una petita guia cap allò que necessita, o que busca la comunitats de monitors/es, aquell esplai o aquella zona i territori. 

• Quina és la millor experiència personal que t’aporta ser promotora?

Crec que ser promotora m’ha portat una experiència vital molt important. Està clar que quan treballes amb persones et fa créixer; evidentment que té les seves dificultats i haver de lidiar amb tantes persones voluntàries, amb l’afegit que el seu temps lliure per parlar amb tu és als vespres o caps de setmana (fora del nostre horari laboral). Però també té un avantatge que ho compensa tot: en el meu cas és treballar amb persones i treballar amb l’amor. I per això al llarg d’aquests anys he aprés molt sobre les persones, com a concepte general, però també sobre els esplais, sobre la pedagogia, sobre la imaginació per sortir dels problemes, sobre la paciència quan les coses no surten com volem. Tot això, i segurament molt més, que no puc explicar amb paraules és el que m’aporta ser promotora. Aquest últim any parlo dels esplais com si fossin els infants del meu esplai. Em plantejo que amb els infants no fem un treball perquè aprenguin a sumar 2+2, o una educació tant formal, com per exemple a l’escola. No els ensenyem el que creiem que han d’aprendre, sinó que els acompanyem, els estimem, els hi donem la mà quan la necessiten. I així em sento quan sóc promotora, sobretot quan faig acció directa a una zona o a un centre d’esplai. I així em sento quan els centres i els monitors i monitores t’agraeixen el simple fet de ser-hi i escoltar-los. El típic “somriure” d’un infant que és el millor que pot rebre una promotora; és el que visc quan una monitora t’abraça o simplement et mira i et diu “gràcies”. I no som superheroïnes, ho sé, però poder portar un granet de sorra al món del lleure, és una gran satisfacció.