Notícies

20.01.20

Parlem amb l’Elena Cortijo, treballadora de la Fundació Pere Tarrés que tot just s’ha jubilat. L’Elena ha dedicat 12 anys de la seva trajectòria professional a l’arxiu de Personal de la institució i, gràcies als seus coneixements i esforç, ha contribuït a crear un repositori de documents accessible i endreçat que conté tots els expedients laborals d’aquesta casa. Una tasca poc coneguda, però clau per al desenvolupament de les tasques de la Fundació.

D’on ets?

Soc del nord d’Espanya, de la província de Palència, la gran desconeguda. Soc d’un poblet que tampoc és gaire conegut però sí que ho és el del costat, Aguilar de Campoo, el bressol de totes les galetes del país.

Quant de temps portes treballant a la Fundació Pere Tarrés?

Hi he treballat durant 12 anys.

Quina tasca portaves a terme a la Fundació?

Formava part del departament de Personal i dins d’aquest departament hi ha un tema molt important que és l’arxiu. Aquí he treballat des que vaig començar a la Fundació. Quan vaig entrar no existia i, poc a poc, amb la noia que està amb mi, l’hem anat creant.

Com vas arribar a treballar a la Fundació Pere Tarrés?

Tinc una discapacitat i, un cop me la van certificar, vaig adreçar-me a l’Oficina de Treball de l’Ajuntament de L’Hospitalet, que es dedicava a contractar gent amb discapacitats. Aquell mateix dia em van donar cita per venir aquí i al dia següent tenia feina.

Com era un dia normal a la teva feina?

El cert és que era bastant rutinari. M’encarregava de fer gestió documental, de registrar-ho tot i tenir-ho al dia. Hem d’atendre totes les peticions que rebem a través del correu. Tenia com a tasca arxivar tot tipus de documentació. Per exemple, un dels documents del que m’ocupava, i aquest és molt sensible, és el Certificat negatiu de delictes sexuals. Des que va ser obligatori per a les persones que treballen amb infants, a partir de 2016, em vaig encarregar de rebre’ls i de posar-los al sistema. També rebem molts contractes que hem de classificar i, posteriorment, arxivar. Durant aquests anys, he fet molt de suport al departament de Personal amb llistats d’Excel, que serveixen per encreuar dades, per exemple. Tinc un nivell d’Excel força avançat i això ha ajudat molt al departament. A la meva feina és molt important mantenir l’ordre i ser molt endreçat en la classificació dels documents. I no és una tasca fàcil perquè són milers de documents els que hem de manipular cada dia. Hem de ser molt metòdics. És una feina molt de formigueta perquè, quan busquis un document, el puguis trobar fàcilment. Nosaltres rebem arxius de tota la Fundació i la nostra funció es custodiar-los i, per tant, la nostra feina suposa una gran responsabilitat.

Què és el que es guarda a l’arxiu de Personal?

El 90% del nostre arxiu és físic i, d'aquí a molt poc, començarem a digitalitzar-lo. És l'arxiu laboral de la institució, així que tenim els documents de tots els treballadors i treballadores de la Fundació: contractes, títols... En definitiva, l'expedient laboral de cada persona.

Com ha evolucionat la Fundació des que vas entrar a treballar fins ara?

Sobretot, pel que fa a nombre de treballadors. Des del 2007, que va ser l'any que vaig començar, les persones que s'han duplicat. Això ha doblat el nostre volum de treball i també s'ha traduït en el creixement de l'espai que ocupa l'arxiu.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

De la Fundació, m’agrada molt el seu tarannà. A el principi, em vaig arribar a qüestionar quin era el sentit de la meva feina perquè només ordenava papers. No trobava que això tingués transcendència respecte la missió de la Fundació, en un sentit més ampli. No obstant això, en un moment donat, vaig ser conscient que tota la feina que jo desenvolupava servia perquè altres persones que sí que estan sobre el terreny, i ajuden els altres, poguessin dur a terme les seves tasques. Fan el que sembla que tu no facis, com atendre nens, gent gran, estar a prop d'ells... Vaig entendre que formem part d'un engranatge que ajuda els altres encara que, en el meu cas, la feina estigui vinculada a l'arxiu de documents. Dins d'aquesta màquina, soc una peça petita que també treballa per aconseguir el mateix objectiu, i això em va donar certa satisfacció interna com a persona. Vaig veure que també participo, d'alguna manera, en el tarannà de la Fundació, en aquesta voluntat de servei als altres.

Què és el que trobaràs a faltar de la Fundació?

Els companys perquè hem treballat amb ells durant molts anys. És una germanor perquè ho hem compartit tot. Crec que és molt important tenir bones relacions amb els teus companys i companyes per treballar bé. Hi ha més col·laboració, la gent s’ajuda...

Quins plans tens un cop et jubilis?

En tinc molts perquè ja feia moltes coses abans i ara en vull fer moltes més. Encara no m’he fet una idea de tot el que començaré, però tinc moltes idees i projectes en ment. Dins del meu cap encara no m’ha donat temps a fer-me la idea dels temps que tindré disponible. A la Fundació he viscut molts moments. Vaig arribar que era mare d’una joveneta, una joveneta que ara és una dona que s’ha convertit en mare de dues nenes meravelloses, així que soc àvia. Aquestes etapes tan boniques les he pogut viure aquí. Ara disposaré de més temps per poder dedicar-me a les meves netes, a la meva mare i a la família en general.  Si sorgeix, i tot va bé, vull començar a fer algun voluntariat. Deixaré que tot arribi al seu temps i que sigui quan hagi de ser. En definitiva, el meu objectiu principal a partir d’ara serà gaudir.

A banda de l'Elena, durant 2019 també es van jubilar en Francisco Javier Sendra (vigilant), la Isabel Martorell (cuinera), l'Antonia Pascual (treballadora de la neteja), en Justino Cabello (recepcionista), la Mireia Puente (Direcció Pedagògica), la Julia del Larrañaga (treballadora de la neteja), la Raquel García (educadora), la María Cristina Jiménez (monitora), la Lourdes Segarra (monitora), la Dolores Trejo (monitora), la Mª Carmen Jiménez (treballadora de la neteja), la María Gracia Caro (monitora), la Francisca Andújar (monitora) i la Fuensanta Castro (Administració).