22.01.19
Entrevistem a Daniel Ferrer, coordinador de projectes de Consultoria i Estudis, sobre els projectes que la Fundació Pere Tarrés desenvolupa amb en col·laboració amb altres entitats d'Europa.
En els darrers anys la Fundació Pere Tarrés ha participat en diversos projectes d’àmbit internacional. Ens podries explicar quins han estat aquests projectes?
Des del 2012 estem o hem participat en sis projectes en total i que han implicat treballar en un partenariat amb altres organitzacions d’àmbit europeu: universitats, entitats del tercer sector, administració pública, empreses...
Tots els projectes tenien com a finalitat innovar i millorar la feina del tercer sector i dels professionals que hi intervenim: des de una nova metodologia d’intervenció de menors en centres, una formació sobre autisme adaptada a qualsevol perfil professionals, un projecte d’esport inclusiu, un altre de millora de la formació dels directius i directives del tercer sector, etc.
El gran avantatge dels fons europeus és que financen la innovació social i l’intercanvi entre organitzacions de països europeus, una cosa molt difícil de trobar en el context català i espanyol. Inclouen les hores de les persones encarregades de generar el nou coneixement, sistematitzar-lo, intercanviar bones pràctiques, fer proves pilot, formar a professionals i formadors, fer estades formatives, fins i tot, fer jornades per posicionar i explicar els aprenentatges. Sortir a Europa et dona la possibilitat de fer un salt en el temps i conèixer iniciatives que potser aquí arriben en 15 anys. És realment una finestra al futur de la nostra feina.
Igual d’important a tenir en compte és que aquest tipus de projectes ens plantegen diversos reptes a les entitats: disposar de professionals amb idiomes, necessitat d’una aposta ferma i estratègica de la direcció, treballar entre departaments, obertura de mires i obertura a canviar la nostra forma de treballar, etc. I és que aquest tipus de projectes no són d’aquells que generen un marge econòmic tan positiu com d’altres. Fins i tot, és possible que ni les administracions valorin el salt qualitatiu d’una nova metodologia en un context de restriccions econòmiques. Però per totes aquestes raons no hem de deixar de millorar la nostra forma de treballar, ni aspirar a aportar una millor qualitat dels serveis que oferim.
Has dit què formem part d’una xarxa internacional? Ens podries donar més detalls?
La xarxa de la que formem part es diu Euclid Network. És una xarxa d’organitzacions que treballen per a la millora de les capacitats dels líders del tercer sector i en favor de l’economia social. Com a element d’actualitat, degut al Brexit, aquesta organització es mourà de Londres (on té la seu actualment) a la Haya. Un exemple pràctic de com ens afecta la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Per què és important ser-hi present? Què podem aportar des de la Fundació Pere Tarrés?
Gràcies a aquesta xarxa podem desenvolupar projectes europeus i estar al dia sobre la temàtica. Tenir la possibilitat d’entrar en contacte amb organitzacions que fan una feina molt similar a la teva. Conèixer com treballen a altres països pot ser molt productiu per dissenyar una estratègia adequada i definir bé els serveis que oferim a tercers.
Una de les grans aportacions per la qual ens valoren com a Fundació Pere Tarrés és, precisament, el fet de tenir, sota un mateix paraigua, un institut de formació, un departament de consultoria i estudis, una facultat, programes educatius i un llarg etc. Tanmateix, aquest fet també ens planteja un repte (que encara no tenim solucionat) i és el treball efectiu entre departaments en favor d’un projecte compartit.
Un dels projectes en els quals esteu treballant és PLAY Sport sobre treball en competències emprenedores, transversals i valors a través de l’esport. Ens podries explicar en què consisteix i en quina fase esteu actualment?
El projecte ha consistit a aglutinar diverses metodologies de l’àmbit esportiu, de l’educació no formal, de l’emprenedoria, etc. i generar una dinàmica que permeti als joves en situació de vulnerabilitat social desenvolupar competències personals i emprenedores que necessiten a la vida. Bàsicament consisteix en adaptar una activitat esportiva setmanal (com poden ser els entrenaments o partits), per treballar molts altres aspectes de la persona, auto-organitzar un esdeveniment esportiu i, fins i tot, dissenyar un projecte que doni resposta a una necessitat empresarial i inserir-se laboralment! Una afició com l’esport esdevé l’excusa i un element motivador per treballar molts altres temes a favor de la promoció de la persona.
Per què vau escollir l’esport com a eina d’inclusió social?
Teníem ja un cert bagatge i experiències internacionals en la temàtica. El món del lleure i l’esport sempre han anat de bracet i sorgeixen moltes complementarietats. A més, el món de l’esport és un sector bastant atomitzat i format, en general, per organitzacions relativament petites que no disposen dels mitjans i experiència suficient com per desenvolupar un projecte d’aquest tipus.
L’altre projecte que està actualment actiu és Eu3Leaders, que persegueix millorar la formació contínua dels líders del tercer sector a nivell europeu. Quines necessitats de millorar en la gestió de les entitats del tercers sector heu detectat?
El projecte va partir d’unes necessitats compartides a nivell europeu:
I és que tenir unes direccions que disposin de formacions on desenvolupar-se professionalment, d’espais per estar al dia de les novetats del sector, espais de relació i desconnexió entre iguals, etc. afecta de forma molt directa l’estratègia, l’eficàcia i eficiència, la feina de les persones en càrrecs intermitjos i el clima a la feina. Un bon exemple d’això és la necessitat de millorar la competència col·laborativa: a les formacions directives de fa 15 anys encara s’ensenyava que la competència entre departaments d’una mateixa organització millorava els resultats econòmics globals. En un context com l’actual on les noves tecnologies faciliten el treball en equip, on els concursos i subvencions busquen una mirada integral, on la competència pot fer el mateix que un únic departament amb costos molt més reduïts, etc. aquest pressupòsit ha quedat desfasat.
Aquest projecte inclou una recerca sobre el tercer sector en els 28 països de la Unió Europea. Quina és la salut del tercer sector social a Europa?
La salut del tercer sector depèn bastant del país on es posa la mirada. Alguns països de l’Est europeu amb poca tradició d’associacionisme i entitats, el tercer sector es troba sovint atacat pels estaments polítics nascuts d’una elit política que no ha tingut contacte amb aquest. Molt difícilment es donaria el cas de tenir una alcaldessa com l’Ada Colau o l’exconseller Josep Lluis Cleries.
Igualment, amb la irrupció de la ultradreta o campanyes difamatòries d’alguns sectors polítics contra les entitats i la tasca que fan al Mediterrani, és una amenaça important a la feina.
El desmantellament de l’estat del benestar d’alguns països del nord d’Europa també ha portat a l’auge d’una societat més activa i associada, conscienciada de la necessitat de mantenir el bé comú.
L’empresa social ha entrat amb molta força a l’espai on abans només es trobada l’empresa convencional, el sector públic i el tercer sector, esdevenint un actor molt important a tenir en compte i que agafarà encara més força. Des de la UE s’està invertint un important pressupost a favor d’aquesta empresa social, fins i tot a vegades en detriment del tercer sector que, a vegades, és percebut com a retrògrad, antiquat i que no soluciona els reptes socials als que s’enfronta.
La Fundació
Què fem
La nostra tasca
A qui acompanyem
El nostre impacte a la societat
On actuem
Posicionament i adhesions
Com ho fem
Portal de transparència
Sostenibilitat i medi ambient
Qualitat
Amb ètica i bon govern
Política de bon tracte a la infància i l'adolescència
Fomentant la igualtat
ODS
Treball en xarxa
Reconeixement i premis
Qui ens avala i ens dona suport
Projectes solidaris
Presentació
Projectes
Col·labora
Col·laboradors
Transparència i rendició de comptes
Preguntes més freqüents
