Notícies

09.03.17

Fins el passat 7 de març, al passadís de la primera planta de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés, s’hi podia veure l’exposició Diversitats, un recull fotogràfic de veïns i veïnes del barri de Navas. L’autor és l’exalumne de la Facultat Pere Tarrés, César Marcos, a qui vam entrevistar.

Quina intenció té l’exposició?

Principalment vol generar diàleg al voltant de la riquesa de la diversitat i descobrir que la riquesa més gran que tenim som nosaltres mateixos, la gent que viu en un territori. “Veïns i veïnes, el valor d’un barri” és una de les frases que apareix en l’exposició i que millor la descriu.  L’objectiu és canviar la mirada, mirar els altres amb tendresa. És evident que hi ha coses negatives, però intento fixar-me en allò positiu.

Parlant de barri, la primera parada de l’exposició va ser el Centre Cívic de Navas...

Sí, de fet s’emmarca dins del pla comunitari del barri, perquè serveixi també per treure conclusions d’allò que pensen els veïns i així millorar-ne la qualitat de vida i crear teixit associatiu i comunitat, intentant remarcar que és més allò que ens uneix que el què ens separa.

Com intervé la mirada de l’educador social en aquesta exposició fotogràfica?

No ha estat només fer les fotografies o escriure els textos que l’acompanyen sinó també posar-los en relació. I això té molt d’educador social, tractar amb ells per conèixer-los millor. El procés ha estat comunitari, jo no he anat i he fet una foto a una persona i he marxat al cap de 10 minuts. He quedat amb ells, hem berenat, m’han presentat a les seves amigues i amics i durant tot el procés els he anat fent fotos fins que me n’he quedat una de cadascú. Molts dels protagonistes de les fotografies els he trobat a partir de parlar amb la gent del barri, ells han estat els guionistes de l’exposició.

Vaja, que darrere la fotografia hi ha molta història...

Jo sempre dic que vaig anar a fer fotos i vaig acabar fent amics. Però la vinculació no és només entre jo i ells, sinó que entre ells també s’han establert nous lligams. La fotografia ha estat l’excusa, però l’objectiu era crear comunitat i realment ha estat així. Tot va començar com una petita bola de neu que s’ha anat fent gran, la gent volia participar, les entitats del barri volen acollir l’exposició al seu local, etc.

Com ha ajudat l’exposició al barri de Navas?

L’exposició no ha canviat res per si mateixa, sinó que s’emmarca dins d’un procés de canvi del Pla Comunitari. És una acció més que ha generat petites accions. Per exemple, una jove va comentar, “m’he quedat amb ganes de conèixer més veïns”. O un home, en Fox, que em deia:  “He viscut 27 anys al carrer, m’agrada parlar amb la gent, no em tingueu por”. Ara, després de l’exposició, molta gent el saluda pel seu nom, i tenir nom és existir.

S’ha millorat la comunicació entre els veïns, doncs.

Fer un dinar i que es trobin els joves que ballen hip-hop i les àvies que es queixaven a la policia per tenir la música massa alta i que puguin parlar i entendre les raons d’uns i altres i posar-hi solució també ha ajudat. S’ha d’intentar perdre la por a parlar, parlant la gent s’entén i s’arreglen la meitat dels problemes.

Què has après fent l’exposició?

Moltes coses. He après de les persones amb qui he parlat i amb moltes he acabat fent amistat, mantinc el contacte amb moltes d’elles. També he après a seguir la intuïció i donar-me l’oportunitat d’unir dues de les meves grans passions, l’educació social i la fotografia.

Només es podria fer al barri de Navas aquesta exposició?

No, el missatge que transmet és universal, tot i que el protagonitzin persones concretes, en aquest cas del barri de Navas. De fet, des de l’Ajuntament de Barcelona ara m’han encarregat de fer un projecte semblant però agrupant les totes les cases regionals i associacions culturals de Barcelona. Històries d’emigració amb la idea de recollir la idea de la diversitat des d’aquest punt de vista.

On s’ha exposat i on més s’exposarà?

En principi va començar com una exposició única del Centre Cívic de Navas, però s’ha convertit en itinerant passant pel CAP Maragall del barri de Navas (16.000 persones van passar per l’ambulatori mentre hi havia l’exposició), per la FEDAIA, el Casal de la Gent Gran de Navas, o l’Espai Jove Garcilaso, entre altres llocs. I després de la Facultat, també anirà a la biblioteca pública de Palència, d’on sóc jo, cosa que em fa molta il•lusió, també. La diversitat es pot comprovar amb els llocs tant diferents per on ha passat l’exposició, també.