Notícies

25.10.23

Des d’inicis de setembre, a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull s'exposa la mostra Vincul-ARTE, un projecte d’innovació educativa que ha estat fet per estudiants i professorat dels graus en Educació Social i Treball Social de la Facultat Pere Tarrés i que respon a la proposta de prevenir la soledat no desitjada entre els joves i desenvolupar competències per al maneig de vincles i relacions tant en contextos personals com professionals.

El mètode de treball de la proposta combina tres eixos didàctics: l’ús dels llenguatges artístics, el disseny d’activitats autèntiques i la pràctica de visions compartides i supervisades entre iguals. L’objectiu, al seu torn, és doble: per una banda, millorar la capacitat dels estudiants per a l’anàlisi i l’abordatge dels vincles i les relacions humanes, i per altra, incrementar la competència del professorat participant per manejar metodologies relacionades amb els tres eixos didàctics plantejats. 

La Paula Gelpí, estudiant de tercer curs d’Educació Social a la Facultat i alumna, també, de Treball Social, és una de les representants dels alumnes que han format part d’aquesta experiència, desenvolupada també a la Universidad Pontificia Comillas, a Madrid, i a la universitat Deusto, a Bilbao, amb diferents resultats en funció de cada institució. 

• Paula, què podem veure en aquesta exposició? 

L’exposició està estructurada en tres panells; dos d’ells són explicatius, en què contextualitzem què és Vincul-ARTE. La nostra voluntat és mostrar el projecte, que a cada universitat participant s’ha resolt de forma diferent. És a dir, amb el mateix propòsit, han sortit materialitzacions diverses. A la nostra Facultat, el projecte s’ha treballat d’una forma molt lliure; sí que hem tingut unes pautes com a guia, però en el moment en què cada participant ha escollit una fotografia, no hem establert límits: algunes imatges són pròpies, hi ha quadres, poemes, peces de ganxet elaborades per algun dels meus companys/es... 

Jo, per exemple, amb el grup vaig compartir un poema; es diu La apuesta, és del poeta Alfonso Brezmes, concretament del llibre Sed.  Darrere del poema, hi ha una imatge feta per mi. A partir d’aquesta manifestació artística he pogut treballar els conceptes de la llum i l’esperança que entren en el dolor, perquè penso que anant al fons d’allò que ens dol, trobem la veritat de què ens passa. La mirada que tenim respecte a allò que ens fa mal pot ser provocadora i complicada d’abastar. Quan vaig compartir la meva aportació al projecte, vaig llegir el redactat que m’havia preparat; no només per ser fidel al que volia transmetre, sinó perquè m’agrada utilitzar les paraules que millor defineixen què em passa. M’agrada ser conscient del que vull explicar, i com comunicar-ho. Tot plegat, ho vaig acompanyar d’una cançó: l’Ave Maria de Giulio Caccini, per complementar el poema. 

• En el projecte, heu participat tant alumnes com professors de la Facultat Pere Tarrés. 

Disset professors i setanta-set estudiants, tant del grau en Educació Social com de Treball Social. 

• Vincul-ARTE té una voluntat transversal. Té com a propòsit, precisament, explorar metodologies que es puguin aplicar a diferents assignatures. 

Exacte. És un projecte preparat i desenvolupat al llarg dels cursos 2021-2022 i 2022-2023, els dos darrers, i ara culmina amb l’exposició a la Facultat. Però no acaba aquí: ara és el moment en què podrem començar a aplicar alguns aspectes que hem experimentat i après durant el projecte. Professors com el Paco López, qui és coordinador de l’exposició, ja hi estan posant fil a l’agulla. 

• Què heu après durant el procés creatiu? 

La metodologia que hem utilitzat és senzilla: tots els participants en aquesta experiència estàvem distribuïts en tres grups amb la presència de dos professors a cadascun dels grups. Ens repartíem uns rols; sempre hi havia algú que gestionava el temps mentre l’altre participant explicava un problema relacional i l’associació artística que en feia. I la tercera persona era qui ho posava per escrit. Ha estat molt enriquidor descobrir professorat des d’aquesta perspectiva; si no hagués estat pel projecte Vincul-ARTE, no ens hauríem apropat d’aquesta manera. 

• És a dir, que cada participant relacionava un problema interpersonal amb una expressió artística que escollia. 

Correcte, entenent un problema relacional per una experiència pròpia o aliena (per exemple, un vincle), que genera un cert malestar. La mirada no era tan terapèutica, de canalització personal, sinó social. 

• Arran del que expliques, quines són les aportacions que l’art, com a disciplina, pot fer a l’Educació Social i al Treball Social? 

Jo, per exemple, estic posada en el món de la música: toco la guitarra a una escola de música i canto al Cor de Noies de l’Orfeó Català, al Palau de la Música, a Barcelona. També estic a la Coral de Manlleu. L’art ajuda en la nostra professió. En definitiva, és una forma d’expressió, i per a tothom. Hi ha una qüestió bonica si entenem la disciplina artística com un punt d’unitat, en el qual la qualitat no és el més important. El sentit estètic també contribueix. A més de la música, a mi m’agrada molt la pintura. 

• Heu compartit quins han estat els resultats del projecte Vincul-ARTE a les altres dues universitats? 

Sabem que la universitat de Deusto ha fet dues versions: Treball Social va treballar sobre fotografies vers el sentiment de soledat en els joves, i els alumnes de la doble titulació d’Educació Social i Treball Social s’han basat en imatges d’altres artistes vinculades a processos migratoris. I han comprat un arbre de plàstic, on han penjat el material generat. 

Comillas ha realitzat el projecte al pati de la universitat, i també han enfocat el projecte mitjançant experiències personals. Van fer fotografies a la naturalesa i van escriure’n una història. És ric que a cada universitat s’hagi materialitzat diversament.