Notícies

10.10.22

El paper de les activitats de lleure educatiu com a generadores d’oportunitats i benestar per a les famílies amb menys recursos durant la pandèmia pot servir com a exemple a seguir en futures crisis. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull i la School of Social Work del Boston College nord-americà. El treball analitza la feina que van realitzar durant la pandèmia i el confinament diversos espais de lleure educatiu que acompanyen específicament infants en situació de vulnerabilitat (com ara centres socioeducatius, centres oberts o centres d’atenció diària) i proposa extrapolar el rol mediador que van tenir aquests espais com a aprenentatges que permetin redissenyar els mecanismes per atendre millor a famílies vulnerables en períodes de crisi.

L’informe “La funció mediadora entre la família i els sistemes de benestar dels centres socioeducatius durant la situació generada per la covid-19 a Catalunya” analitza la feina desenvolupada durant la pandèmia, en condicions molt desfavorables, per 31 espais de lleure on hi participen infants i joves de famílies en situació de vulnerabilitat. En aquests 31 centres hi assisteixen 1.900 infants, joves i adolescents, acompanyats diàriament per 238 educadors i educadores. El treball investiga com aquests espais van cobrir les necessitats dels infants i joves en el context de confinament i amb quines accions, estratègies i metodologies, i també amb quines dificultats s’hi van trobar. Els resultats d’aquest informe s’han publicat a la revista científica Child & Family Social Work.

Suport tecnològic i emocional

Actualment, a Catalunya, més del 30% dels infants viuen en llars amb ingressos per sota del llindar de pobresa i la pandèmia va agreujar aquesta situació de manera exponencial i va condicionar els drets dels nens, nenes i adolescents. En aquest context, el paper dels espais que promouen el lleure educatiu, i de manera molt especial aquells que treballen amb infància vulnerable, va ser clau. Segons la narració dels mateixos responsables dels centres socioeducatius recollida en l’informe, l’obligada substitució de l’activitat presencial per la virtual derivada dels mesos de confinament va posar en evidència les carències de moltes llars i va suposar dificultats importants en la tasca socioeducativa diària.

Les principals dificultats indicades van ser la tecnològica (assenyalada com a molt freqüent per un 83,9% dels centres) i la manca de material i espais (indicada com a molt habitual per un 70% dels centres). També les dificultats emocionals dels infants i les famílies (54,8%), la desmotivació per a l’aprenentatge (67,7%) o la precària situació econòmica de moltes famílies, que va complicar la cobertura de les necessitats bàsiques i la conciliació de la vida laboral i familiar (54,8%).

El relat dels educadors i educadores recollit en l’informe exemplifica aquestes dificultats amb casos com el d’una família de 7 persones convivint en un espai de 25 metres quadrats i sense connexió a Internet o el d’un jove que, a causa de la manca de rutines, va capgirar l’horari i va començar a dormir de dia i a estar actiu de nit. “Durant aquests mesos de complexitat sociosanitària ens vam trobar amb multitud de situacions crítiques i de risc absolut”, relaten.

Com a resposta a aquests reptes, els centres socioeducatius van activar nombroses accions per poder mantenir l’activitat habitual tot i el context i per evitar la desconnexió, com ara: trucades telefòniques setmanals tant amb els infants (en un 51,6% dels centres) com amb els referents de les seves famílies (en el 48,3%); intercanvi de missatges diaris d’àudio o text (en un 45%); videoconferències grupals setmanals (en un 45%); o vídeotutories individuals setmanals (en un 38,7%). Accions que van tenir com a finalitat donar suport a les tasques escolars, acompanyar infants i famílies per entendre adequadament la informació referent a la pandèmia i les mesures sanitàries i donar suport en els aspectes socials dels processos d’aprenentatge, com ara demanar ajuda, cooperar amb els altres o afrontar conflictes.

Altres aspectes que destaquen la majoria dels centres és el paper que van haver d’exercir com a mediadors entre les famílies i l’escola i també amb els serveis socials per la tramitació d’ajudes o prestacions relacionades amb les necessitats bàsiques, així com el suport emocional tant als infants com als adults de la família. “Hem fet tasques de contenció inicial i de contacte amb els serveis socials, i també hem articulat respostes psicològiques en casos de crisis emocionals”, recullen els educadors i educadores.

Alfabetització digital i adaptació d’activitats

Així, gràcies a aquesta tasca es van assolir diversos objectius que van acabar sent claus per a la reducció de l’estrès i les dificultats de les famílies més vulnerables. De fet, en molts casos es van suplir les dificultats tecnològiques gràcies a una ràpida reacció: l’informe recull que els centres socioeducatius van aconseguir donar una resposta més ràpida a les necessitats de les famílies que la mateixa administració i, per exemple, des de la Fundació Pere Tarrés es va engegar una campanya de donacions que va permetre repartir entre les famílies de la seva xarxa de centres 811 tabletes i 450 targetes SIM. De la mateixa manera, el suport dels professionals va permetre contribuir a resoldre els problemes d’alfabetització digital de les famílies sense sobrecarregar l’administració, les escoles o els serveis socials.

També es van aconseguir reconvertir a corre-cuita les activitats educatives per tal d’adaptar-les virtualment: els centres van organitzar programes de ràdio, van crear vídeos amb contingut lúdic i educatiu i van promoure videoconferències grupals i individuals, estratègies que van permetre mantenir l’activitat socioeducativa i generar espais de descans als adults.

L’informe també destaca el paper de mediació i coordinació amb els agents educatius i socials, que va facilitar donar resposta a les necessitats de les famílies en relació amb els centres educatius i amb els serveis socials de cada territori. Finalment, l’activitat educativa d’aquest període va tenir com a resultat l’enfortiment dels processos d’acompanyament a les famílies i la millora dels vincles amb els infants i adolescents, gràcies a la personalització de l’atenció prestada. “Paradoxalment, la distància física ha obligat a activar mecanismes de comunicació individual que han incrementat la qualitat dels processos d’acompanyament personal. (...) Les estratègies de suport emocional a les famílies han enriquit el clima de relació i ha donat qualitat i calidesa al treball socioeducatiu dels centres”, argumenten els equips educatius dels centres.

Com a conclusió a tota aquesta anàlisi, el treball destaca que els centres socioeducatius, centres oberts i centres d’atenció diària van actuar com a nexes, “convertint-se en una porta d’entrada a l’atenció sanitària, l’educació, l’alimentació i altres serveis essencials en un moment de gran necessitat”. Per això, l’estudi  demostra la importància de les organitzacions socials i del lleure educatiu de base associativa com a eina clau per donar respostes àgils i eficaces a les necessitats de la població més vulnerable. Apunta també que els espais educatius fora de l’horari escolar poden convertir-se per als infants i famílies amb menys oportunitats “en espais generadors d’oportunitats i benestar” i poden tenir un paper clau a l’hora de dissenyar com ha de ser l’acompanyament a les famílies vulnerables en futurs períodes de crisi, gràcies al seu “rol mediador”.

D’aquí que l’informe plantegi la necessitat de proporcionar a aquests espais socioeducatius de lleure “un finançament equitatiu i sostenible” per tal de garantir els recursos necessaris i la orientació tècnica de cara al manteniment de la seva activitat. En l’apartat de reptes, el treball també suggereix la necessitat que els professionals dels centres socioeducatius puguin gaudir d’una formació especialitzada en tècniques psicoterapèutiques, sobretot, de cara a atendre els problemes de salut mental dels infants i de les seves famílies derivats de la pandèmia, que amb tota probabilitat creixeran en els pròxims anys.

El lleure educatiu com a clau en la vertebració social, eix d’un congrés internacional a Barcelona

Aprofundir en aquest paper de l’educació en el lleure com a clau en la cohesió social i el benestar dels col·lectius en situació vulnerable que apunta l’estudi també és un del eixos del I Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural que tindrà lloc els 3 i 4 de novembre a Barcelona.

Nombrosos estudis remarquen des de fa temps la importància de les activitats de lleure educatiu, com els casals, les colònies, els centres d’esplai o les activitats extraescolars, entre d’altres, en el desenvolupament emocional, social i competencial dels infants i joves. En concret, aquestes investigacions indiquen que els nens i nenes que participen de forma habitual en activitats d’educació en el lleure desenvolupen i potencien les 7 competències personals i professionals clau que institucions com la UNESCO o el Ministeri d’Educació defineixen com les aptituds bàsiques que els infants i joves han d’assolir en l’etapa educativa per tal d’esdevenir persones íntegres i professionals.

Precisament per generar coneixement i compartir reflexions, debats, bones pràctiques i reptes sobre el lleure, la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL ha organitzat aquest congrés que reunirà experts internacionals que reflexionaran sobre aspectes com el paper de les activitats de lleure educatiu com a espais per promoure la cohesió social i l’activisme social. Tota la informació a https://www.peretarres.org/congres-lleure