Notícies

14.11.23

El lleure és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Diversos estudis acadèmics demostren els beneficis que aporta al desenvolupament social i educatiu dels infants i adolescents. Malgrat això, les oportunitats d’accés a programes d’educació en el lleure com les activitats extraescolars, els esplais o caus o els casals i colònies d’estiu no són les mateixes per a tots els infants; una realitat que esdevé un factor greu de desigualtat social i educativa. Ho han reflexionat diferents experts en lleure educatiu i desigualtat socioeconòmica en el marc de la jornada “El lleure educatiu i la pobresa infantil” a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull (URL). Hi han assistit professionals de les administracions locals i de les entitats del Tercer Sector Social que treballen amb infants, adolescents i les seves famílies.

Dades recents compartides avui revelen que el 22,2% dels infants de la Unió Europea es troben en risc de pobresa o exclusió social. L’Estat espanyol, al seu torn, és el tercer estat amb més pobresa infantil i exclusió social de la Unió Europea (un de cada tres infants es trobaven en risc d’exclusió el 2022, segons l’índex Eurostat), després, tan sols, de Romania i Bulgària, el que implica dificultats molt importants per al desenvolupament dels infants generades per barreres econòmiques. Els professionals coincideixen en què les causes d’aquests fenòmens són la fragilitat creixent de les famílies monoparentals, l’acceleració dels fluxos migratoris, l’increment dels costos de l’habitatge vinculat a la inflació dels mercats, a fenòmens sociolaborals i a la sovint insuficient protecció social.

En aquest context, l’ex-Alt Comissionat de Lluita contra la Pobresa Infantil del Govern de l’Estat espanyol, Pau Marí-Klose, ha explicat que “les activitats de lleure generen benestar psicològic i estimulen les competències no cognitives, aquelles que són cabdals per al desenvolupament humà dels infants i per a l’assoliment de coneixements acadèmics, com la paciència i la capacitat de concentració”. Per tant, el doctor i professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa estableix un vincle entre el rendiment a l’escola i a l’institut i la vivència d’activitats de lleure educatiu, i va més enllà: “Hi ha una relació directa entre la participació en l’educació en el lleure i el desenvolupament dels infants i adolescents”. Marí-Klose reconeix que encara hi ha camí per recórrer perquè el lleure educatiu arribi a tothom, tot i que “s’ha avançat en polítiques per fer-hi front”.

A Catalunya, el 20% de la població viu en situació o risc de pobresa, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. “La Fundació Pere Tarrés és una aliada per treballar en polítiques socials que activin el lleure educatiu com a eina per al desenvolupament físic, mental i social de la infància”, ha compartit la coordinadora de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Estrella Argüelles.

La Síndica de Greuges de Catalunya, Ester Giménez-Salinas, ha reclamat un increment de la inversió en els programes de lleure educatiu i en aquest sentit ha donat a conèixer que al lleure educatiu s’han destinat durant el 2023 només 6 milions d’euros davant dels 23 milions i mig destinats als serveis d’intervenció socioeducativa i els 30 milions d’euros que financien els esports federats i l’esport escolar: “No hi ha una política general i consolidada vinculada a l’educació en el lleure, i per tant, aquesta té un paper subsidiari i complementari”. Giménez, a més, ha destacat que els pocs mecanismes d’avaluació, juntament amb la manca de normativa, fan que el lleure educatiu tingui realment poc reconeixement.

Per la seva banda, el director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha destacat la intencionalitat educativa que hi ha darrere d’activitats de lleure com els casals, les colònies i les propostes d’esplai, de cau i d’agrupaments. “El fet que les lleis no estiguin suficientment desenvolupades contribueix al desprestigi del lleure educatiu”, ha compartit Ruiz de Gauna, i ha apuntat cap a mesures inclusives que “garanteixin que el lleure educatiu sigui universal per a tots els infants i un mecanisme privilegiat de prevenció de determinades situacions”. I és en la línia de situacions a treballar socialment que s'estima que 140.000 infants a Catalunya no poden accedir a activitats extraescolars. En aquesta dificultat d’accés dels infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat al lleure educatiu, Ruiz de Gauna hi constata barreres culturals en alguns casos, així com una falta d’oferta en determinats territoris.

La jornada l’ha organitzat la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Facultat Pere Tarrés, que pretén reflexionar i generar coneixement sobre els beneficis socioemocionals i educatius que les activitats de lleure educatiu aporten als adolescents i joves.