Notícies

21.11.18

Les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra societat des d’una perspectiva antropològica i social centren el monogràfic d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa editat per la Facultat Pere Tarrés – URL.

Entrevistem Enric Benavent Vallès, professor d’antropologia a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL i coordinador del número 69 del monogràfic d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa editat per la Facultat Pere Tarrés – URL, que ens explica les diferents tradicions religioses que conviuen a la nostra societat des d’una perspectiva antropològica i social.

Com es podria garantir la llibertat religiosa avui dia a la nostra societat?

Les llibertats no es garanteixen d’una vegada per totes, estem en un moment on ho podem veure molt clar. Les llibertats es guanyen reivindicant, formant a la gent, debatent, en definitiva, es guanyen des de l’activisme. Per això, creiem que és important en l’àmbit social donar un espai de formació, és a dir, que els professionals socials que llegeixen aquesta revista tinguin més criteris per poder actuar en favor de la llibertat religiosa dels usuaris.

Com és la situació actual de la formació en competències religioses en l’àmbit acadèmic?

Estem creant una generació d’analfabets religiosos, des de fa uns quants anys. L’analfabetisme religiós que hi ha a la societat sobretot amb gent de 30 o 40 anys cap avall és alarmant. Que el sistema educatiu hagi tret la cultura religiosa de l’espai formatiu, o l’hagi relegat als mínims, crea una generació de ciutadans que els hi manquen elements importants per entendre la seva societat. Jo crec que hauríem d’anar a reclamar a les administracions educatives que ens han amagat o ens han impedit formar-nos en un espai, en un aspecte de la cultura, del fet de ser persona i societat, que és molt important. El fet religiós existeix, encara que hi hagi gent no creient, i a més, no sembla que vagi a desaparèixer. Els positivistes del segle XIX i principis del segle XX pronosticaven la desaparició de la religió, va ser un fracàs aquest pronòstic. La religió no ha desaparegut i s’ha diversificat, l’espiritualitat, allò que mou la religió, cada vegada està més present de maneres molt diverses.

Tenim un desconeixem absolut i caiem en estereotips enganyosos. La llibertat religiosa passa per una bona formació i els professionals han d’estar ben formats en aquests temes. En aquesta universitat tenim una assignatura que es diu Diàleg Inter-religiós i Acció Social que l’agafa molt poca gent perquè és optativa i, per tant, només un 20% dels estudiants passa per aquesta assignatura. Alguns estudiants en acabar l’assignatura afirmen que hauria de ser obligatòria i es reconeixen com a analfabets religiosos, veuen que han descobert moltes coses que els hi seran molt útils a l’hora de treballar, perquè treballen amb persones de diferents religions i es queden absolutament desemparats quan hi ha una demanda relacionada amb els seus drets religiosos.

Quin paper tenen els educadors i treballadors socials dins de la diversificació religiosa i l’espiritualitat?

Els educadors i treballadors socials treballen amb persones amb molta proximitat, que normalment estan en una situació de dificultat, personal, familiar, de salut o econòmica i, per tant, s’acosten en moments en què la intimitat i l’espai més personal està molt present. Quan una persona ho passa malament sorgeixen sentiments, emocions i creences que potser en un altre moment no surten i, per tant, els professionals estan atenent aquestes persones en un moment molt especial de la vida d’aquesta gent, moments molt complicats en els que surt el més essencial de cadascú. Crec que aquests professionals han de ser sensibles a les creences religioses que moltes de les persones que atendran tenen. Per a molta gent la fe, la seva creença religiosa, és un pilar a la seva vida, un espai de resiliència que els hi  dóna suport per poder tirar endavant.

Els treballadors i educadors socials han de ser sensibles a aquest fet, també per a les persones no creients, ja que també tenen la dimensió espiritual, definida com a espai de recerca de sentit, i quan estem en una situació difícil la pregunta pel sentit apareix amb molta força. És importantíssim que els professionals tinguin una bona formació que els faci sensibles a aquests temes, encara que no siguin religiosos.

Quines eines poden tenir els educadors i treballadors socials per treballar i aplicar en el seu dia a dia?

Cada vegada ens trobem més institucions i més centres que incorporen en les seves dinàmiques de treball des d’espais de meditació fins a ioga, espais de silenci, etc. Veiem que hi ha més espais que volen incorporar la dimensió espiritual. Els que ho han fet diuen que dóna molt bon resultat.

Eines hi ha, moltes, el que cal és ser sensible a aquesta necessitat i formar-se. El que també passa sovint és que els educadors que personalment viuen la seva espiritualitat o religiositat,  més fàcilment es veuen amb cor d’aplicar aquestes coses a la seva feina. Estem en un punt en què es comencen a tenir en compte aquests aspectes perquè les persones que porten els centres ho viuen i ho volen transmetre. Amb els anys segurament, s’aniran consolidant algunes experiències més contrastades, que hagin servit o hagin estat útils.

Com es podria incrementar l’interès per formar-se en competències religioses?

No sé quina seria la solució per incrementar l’interès, però sé que hem de continuar oferint l’assignatura Diversitat Inter-religiosa i Acció Social i plantejar-nos fins a quin punt una formació d’aquest estil, com alguns estudiants suggereixen, pugui ser transversal i no pas una assignatura optativa. El que més he notat és que els estudiants que no han tingut mai ensenyament de religió a l’escola, i que vénen de famílies no creients i, per tant, no han fet catequesi, se n’adonen que tenen un buit.

Per concloure, quina incidència vol tenir la Revista Educació Social?

Aquesta revista és la més important en temes d’educació social de l’estat espanyol i té un abast molt gran de lectors i seguidors. La revista ofereix un espai de reflexió i de formació, falta que la gent la llegeixi. L’impacte que pugui tenir dependrà de la lectura. D’altra banda, donem a conèixer els estudiants la revista i els temes desenvolupats per intentar generar debat. Seria molt interessant poder celebrar alguna jornada o formació a partir dels continguts de la revista i seguir treballant per generar noves eines i recursos en diversitat religiosa.