Notícies

21.09.18

Un total de 214 joves del MCECC de la Fundació Pere Tarrés van cursar a finals d’agost els cursos residencials de monitors/es i directors/es de lleure a la casa de colònies de La Ruca (Bages) i a l’alberg La Sala (Berguedà). Els cursos esdevenen un espai de convivència i formació vivencial intensiva que permeten que alumnes i professors comparteixin experiències i reflexions al voltat del lleure.

Per a la Fundació Pere Tarrés, comptar amb monitors i directors formats és fonamental atès que desenvolupen una tasca de molta responsabilitat. Per estar molt propers als infants i adolescents, per la relació d’afecte i respecte que es genera, per la intensitat amb què es viuen les experiències a l’estiu, els monitors i directors de lleure són agents transformadors de la nostra societat i del nostre país. Carlos Muñoz, coordinador acadèmic dels cursos de lleure de Fundació, ens explica aquesta experiència d’aprenentatge.

Com definiries els cursos residencials?
És una formació on es respira “esplai durant 24h”. Son deu dies de formació intensiva en format de matí, tarda i nit per a monitores i monitors dels esplais del MCECC. És una formació on joves de 18 a 30 anys conviuen i comparteixen espais de treball i aprenentatge que acaben possibilitant el compartir recursos i maneres de fer.

Quina és la metodologia d’ensenyament dels cursos residencials?
Treballem amb una metodologia basada en el dinamisme, perseguim fer classes participatives. Cal tenir en compte que els alumnes són monitors en actiu i amb molta experiència envers el lleure educatiu, aquest fet suposa poder construir l’aprenentatge a partir de les pròpies vivències.

A més l’eix metodològic principal és el PRA, Preparació, Realització i Avaluació d’accions educatives concretes, que aquests duran a terme en les activitats d’esplai setmanal o d’estiu. Cal destacar que el més important és que entenem l'educació en valors, des d'una perspectiva totalment transversal.

Quin és el tret diferencial dels cursos residencials?
Aquesta tipologia de formació fa que els alumnes tornin a viure aquella experiència de colònies de quan ets un infant. I per tant els docents aprofitem aquest recurs com una metodologia basada en el quotidià i les activitats extra curriculars per a potenciar aprenentatges de manera molt més vivencial.

Per exemple, l’equip docent prepara un centre d’interès o eix d’animació, per donar eines i recursos, que contemplen el desenvolupament de les diferents intel·ligències múltiples, fora de la part lectiva.

Quin valor afegit aporten els cursos residencials?
Per suposat la convivència. Conviure en una casa de colònies docents i alumnes possibilita la creació de sinèrgies educatives que van més enllà de les pròpies sessions.
A mi sempre m’agrada explicar als alumnes que nosaltres podem explicar moltes coses, però que l’aprenentatge real que ells es poden empotar en un 60% serà dels seus companys, i es durà a terme a l’aula però sobretot es dona en els espais de convivència (menjador, serveis, estona lliure, descans entre classes,...) quan els alumnes intercanvien les seves experiències entre ells enriquint el seu coneixement de noves metodologies i recursos.

Què aporta la convivència?
Aporta la creació de vincle, en aquests curs es troben joves amb gent diversa de tot el territori català que comparteixen els mateixos interessos, inquietuds i aficions.
Al acabar el curs, sempre es parla de la bombolla, ja que la convivència és tan intensa que crea una complexitat indescriptible entre ells.

Aquesta bombolla dona sentit d’identitat al Moviment i fa que molts d’ells no només continuïn en la seva tasca voluntària als centres d’esplai sinó que s’impliquen en altres espais de participació com les comissions o trobades del moviment o fins i tot assumeixen càrrecs de responsabilitats en el consell directiu del MCECC.

Què cal saber per ser un bon monitor o director de lleure?
Cada vegada més la societat posa en valor l'educació en el lleure com a part fonamental de l'aprenentatge vivencial de l'infant i jove però sovint es continua veient el lleure com un espai on només es juga, es dibuixa o es canta.

La funció principal dels cursos de lleure que impartim des de la Fundació Pere Tarrés és plantejar el lleure educatiu com un temps d’educació en valors i la seva transmissió. Evidentment que dediquem una part de la formació a l’aprenentatge de recursos com el joc, l’expressió plàstica, la música o la natura. Però dediquem moltes més hores a conèixer com plantejar activitats amb un enfocament educatiu, a entendre el context evolutiu dels infants, o a valorar quines preocupacions tenen els adolescents i com fer-les servir per a treballar amb ells.

En una societat global i digital, és molt fàcil obtenir recursos per a preparar activitats, per tant el que necessita conèixer un bon monitor o director és com aprofitar aquests recursos per a fer créixer als infants sota un correcte desenvolupament i a la vegada aportar sentit crític.

Què motiva als joves a fer els cursos de monitors i directors de lleure?
Tots hem estat nens, molts de nosaltres hem tingut algun adult que ens ha marcat. En aquest cas el món del lleure ho viu a diari, l’infant veu al monitor com un adult que l'estima, el compren i l’acompanya en el seu creixement, aquesta vivència moltes vegades es tradueix en voler ser com el monitor o monitora que vas tenir.

Per això ens trobem que la gran majoria de monitors que estan a l'esplai ho fan per retornar allò que van rebre.

I per últim, quin consell donaries als joves monitors i directors de lleure?
Hem d’entendre la importància que tenim al nostre davant, des del voluntariat treballem en una educació en el temps lliure que acompanya i guia el desenvolupament d’infants i joves. Per tant tenim la gran responsabilitat d’ajudar a esdevenir persones amb sentit crític que contribueix a la construir una societat més justa, que sigui més inclusiva i plural.
I el més important, les monitores i monitors de lleure no ensenyem a fer sinó que ensenyem a través del que fem, per tant les nostres accions seran el reflex d’aquest esdevenir dels nostres infants i joves.