Notícies

22.05.24

La situació socioeconòmica de les persones que sol·liciten cada any beques perquè els seus fills i filles puguin gaudir d’activitats de lleure a l’estiu com casals o colònies es manté en situació molt crítica després de diversos anys seguits de crisis, i aquesta situació és especialment greu a les comarques de Tarragona. L’informe anual de la Fundació Pere Tarrés sobre les condicions de vida de les famílies becades a l’estiu indica un preocupant empitjorament de la vulnerabilitat en les famílies de la demarcació.

L’informe basat en les dades de les beques atorgades el 2023 extreu tres indicadors per mesurar la vulnerabilitat de les famílies en relació als seus ingressos: el nivell de pobresa moderada (que s’estableix quan la família té uns ingressos per sota del 60% de la mitjana de Catalunya i que marca el llindar del que es considera pobresa), el de pobresa severa (els seus ingressos suposen menys del 40% de la mitjana catalana) i el de pobresa extrema (els seus ingressos són inferiors al 20% de la mitjana catalana). En tots tres casos, les famílies de la demarcació registren pitjors indicadors que l’any anterior i que el conjunt de Catalunya.

Per exemple: un 84,4% de les famílies analitzades de la demarcació se situen per sota del llindar de pobresa. Aquesta dada és 5 punts més que l’any anterior (78,9%) i 18 més que les famílies analitzades en el conjunt de Catalunya (65,8%). Per posar en context aquestes dades cal recordar que en el global de Catalunya, el percentatge general de famílies que se situen en risc de pobresa és del 24,4%, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Un 67,2% d’aquestes famílies analitzades viu en condicions de pobresa severa (l’any passat aquest percentatge a la demarcació era del 53,2%) i un 29,9%, en pobresa extrema (l’any passat aquest percentatge era del 16,5%). Aquestes dades suposen també un empitjorament respecte a les dades globals que extreu l’informe per a la mostra general a tota Catalunya: un 38% de les famílies catalanes analitzades per l’informe viuen en condicions de pobresa severa i un 13% en condicions de pobresa extrema.

Cal remarcar, a més, que aquests indicadors tenen en compte els ingressos de les famílies, però no les despeses que la majoria han d’assumir i que no han fet més que créixer els últims anys. Per això, la condició de vulnerabilitat pot ser més gran encara i fins i tot les famílies que queden per sobre del llindar de pobresa moderada es troben diàriament en situacions molt complicades: “L’augment de les despeses relacionades amb l’habitatge, la precarietat dels llocs de feina, la inflació, que ha implicat l’increment de despeses bàsiques com les de l’alimentació... Totes aquestes circumstàncies han generat una bossa de pobresa molt cronificada. Hi ha molta gent que cada dia pateix molt”, explica Rafael Ruiz de Gauna, adjunt al director de la Fundació Pere Tarrés i director de la xarxa de centres socioeducatius de l’entitat.

Altres dades de l’informe incideixen en aquesta cronificació. Per exemple, la renda anual mitjana de les famílies que sol·liciten beca és 12.823€, i un percentatge important d’aquestes llars (un 13,4%) té de mitjana una renda per sota dels 5.000€. La comparativa amb les dades globals de Catalunya evidencia de manera clara aquesta situació d’extrema fragilitat: les famílies de la mostra analitzada a tota Catalunya tenen una renda anual mitjana de 16.349€, mentre que la renda mitjana neta global per Catalunya segons dades de l’Idescat és de 23.269€.

Això pel que fa a la mitjana d’ingressos de la llar. Però també és molt significativa la xifra de la renda mitjana per unitat de consum (per membre de la família), que és de 5.880€. A més, un 28% de la mostra viu, de mitjana, amb menys de 3.000€ l’any. Si un cop més la posem en comparació amb la de Catalunya, les famílies analitzades en l’informe tenen una renda mitjana de 16.349€ i la renda mitjana general per persona és de 15.830€. Cal tenir en compte que aquesta mitjana s’extreu amb tots els membres de la família, tant els que generen ingressos com els que no, i ponderant de manera diferent els membres en funció de si generen ingressos o no i de l’edat.

Aquestes xifres i percentatges són la punta de l’iceberg d’una situació que per a moltes famílies és molt complexa i per a algunes, directament insostenible. Les dificultats econòmiques sovint acaben repercutint en els infants: algunes d’aquestes famílies no tenen prou ingressos per mantenir una alimentació equilibrada ni per escalfar adequadament la llar a l’hivern; algunes viuen en habitatges insalubres, petits i sobreocupats, on els infants no disposen d’espais amb prou intimitat o comoditat per estudiar o fer les tasques de l’escola. Segons el mateix informe, les llars analitzades tenen una alta ocupació: hi viuen 4,6 persones de mitjana. De fet, un 53,2% de les famílies analitzades disposen del carnet de família nombrosa o tenen 3 o més fills/filles i un 30,7% són monoparentals o monomarentals, tot i que únicament un 26,9% van presentar el carnet de família monoparental. Altres dades indiquen que la gran majoria de famílies (un 83,6%) no disposen de l’habitatge en propietat. Pel que fa a la nacionalitat, un 72% dels infants tenen la nacionalitat espanyola, un 19% procedeixen de països de l’Àfrica i un 3,9% d’Amèrica. Les famílies que sol·liciten beca tenen també problemes per pagar alguns rebuts mensuals i per costejar-se vacances i molts tenen dificultats importants de connectivitat a Internet.

Beques per a més de 800 infants a la demarcació

En aquest context, per a moltes llars, garantir que els fills o filles participin en activitats educatives i de lleure fora de l’horari lectiu és tot un luxe. La Fundació Pere Tarrés està convençuda que les activitats d’educació en el lleure són essencials en el desenvolupament dels infants i milloren les seves competències educatives i professionals (com la capacitat d’aprenentatge, el respecte per les normes socials, l’educació cívica i social o la capacitat d’assumir responsabilitats), però a més, per a molts d’aquests nens i nenes suposen espais reparadors i de desconnexió de les situacions difícils que molts viuen a casa. Per això, la Fundació té clar que s’hauria de garantir un accés universal i gratuït a aquestes activitats per a tots els infants: “La societat té clar que han d’existir beques menjador, però ningú es preocupa d’aquests tres mesos que les escoles tanquen i no es pot garantir un àpat saludable per a milers d’infants. O de garantir que aquests nens i nenes puguin tenir dret al lleure, o que tinguin estímuls educatius adequats”, reflexiona Ruiz de Gauna.

És per això que un any més la Fundació posa en marxa la campanya “Cap infant sense colònies”, que té per objectiu garantir l’accés a les activitats de lleure a l’estiu a infants en situació de vulnerabilitat a través d’un programa de beques. L’estiu passat la Fundació Pere Tarrés va invertir més de 2 milions d'euros (concretament 2.045.841) per becar 6.407 infants i joves perquè poguessin participar en prop de 20.000 torns d’activitats de casals o colònies a tota Catalunya, més que mai abans. En concret, a les comarques de Tarragona, 800 infants i joves van participar en activitats d’estiu becades i 900 més van rebre ajuts o van participar en diversos projectes socioeducatius adreçats a infància vulnerable al llarg de l’any. Aquest any, la Fundació es planteja almenys igualar aquestes xifres.

Aquests ajuts són possibles gràcies al suport d’administracions, empreses i particulars. La campanya compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de les Illes Balears, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Tarragona, Fundació “la Caixa” i donants particulars i empreses.