17.05.23
La Fundació Pere Tarrés ha celebrat a Tarragona una conferència adreçada a la comunitat educativa sobre el “Suïcidi juvenil, com s'hi arriba i què hi podem fer” a càrrec del psicòleg clínic i especialista en suïcidi adolescent de l’Hospital Sant Joan de Deu, Francisco Villar. A l’acte també hi han participat el director de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol i la directora de la delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona, Montse Vall.
Francisco Villar, autor del llibre “Morir antes del suicidio”, ha recordat davant diversos mestres, professors i educadors que el “suïcidi juvenil es pot prevenir” si tota la societat “des de famílies, escola, educadors, psicòlegs i altres experts treballen de forma conjunta i coordinada”. Villar ha emfatitzat el paper cabdal de les escoles com a primers detectors de qualsevol senyal d’alerta que pugui fer sospitar que aquell jove o adolescent “pateix un gran dolor”. A més, -ha afegit Villar- que “les escoles sou part del pla de seguretat” ja que “podeu donar de recursos als nois i noies per resoldre els conflictes del dia a dia” i això és “el principal factor protector contra el suïcidi”.
Una d’aquestes senyals d’alerta són les autolesions. Segons Villar aquest tipus de lesions són un reflex que “l’adolescent tradueix els problemes de l’ànima a la pell i fent-se mal físic fa callar momentàniament el seu malestar emocional”. Amb aquesta gestió del seu patiment, el jove elimina qualsevol possibilitat de trobar les eines emocionals adequades per resoldre el seu problema” i això fa que el risc de suïcidi “estigui molt més a prop”.
En aquest sentit ,Villar ha recordat que “un jove que es vol suïcidar no ho improvisa” i que s’ho ha estat plantejant com a mínim “entre un any i sis mesos abans”. L’expert ha alertat que abans no es comet la temptativa de suïcidi, el jove passa fins a 4 fases: La primera d’un sentiment de “dolor profund”; la segona de “desesperança per no veure cap sortida a aquest dolor”, la tercera de “falta de vinculació amb l’altre” i la quarta per “tenir accés al suïcidi i no tenir-ne por”.
Necessitat de vinculació i associacionisme
Villar ha insistit molt en la necessitat dels adolescents i joves de “crear vincles, sentir-se acompanyats i tenir sentit de pertinença” i ha fet èmfasi en la importància del teixit associatiu i en l’educació en el lleure per crear aquesta vinculació afectiva. En aquest sentit, el psicòleg s’ha mostrat, una vegada més, molt crític amb les pantalles i l’ús de les noves tecnologies i ha dit que “cal legislar l’accés de les noves tecnologies entre els joves perquè cap adolescent menor de 16 anys hauria de tenir ni mòbil ni xarxes socials”.
Segons Villar, l’exposició a les xarxes i pantalles provoca la “des-sensibilització en els joves” i els treu temps “per aprendre i desenvolupar-se”. El psicòleg ha estat contundent en afirmar que “l’accés dels joves a les pantalles incrementa el risc de suïcidi”.
Segons dades de la Generalitat de Catalunya, el suïcidi és la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya. A més, l’Organització Mundial de la Salut estima que aproximadament 800.000 persones moren cada any a causa del suïcidi, una mort, cada 4 segons i per cada persona que se suïcida, n’hi ha 20 més que ho intenten. La conducta suïcida té un gran impacte en les famílies i les comunitats. S’estima que cada suïcidi afecta 135 persones.