Notícies

23.09.22

La pandèmia de la covid-19, les crisis humanitàries, socials i econòmiques desencadenes pel conflicte d’Ucraïna, les seqüeles encara vigents de la crisi econòmica del 2008, l’emergència climàtica, la globalització o l’aparició de les tecnologies de la informació han sacsejat el món actual i han generat nous reptes. Quins són els desafiaments socials del segle XXI? Ho aborden els directors i directores de màster i postgraus de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull (URL). 

Els desafiaments en la cooperació internacional

“S’ha de potenciar l’acció conjunta per afrontar els reptes globals i les emergències climàtiques, socials i econòmiques des del principi d’integritat”, assegura Carolina Cañellas, directora del Màster en desenvolupament, cooperació i acció comunitària de la Facultat Pere Tarrés. Cañellas afegeix que “s’ha d’incloure la perspectiva comunitària i integral per avançar cap a un model de cooperació que englobi la resposta humanitària amb el desenvolupament i construcció de la pau”.

També considera que hem de caminar cap una societat global més justa que es basi amb la coresponsabilitat internacional i un model de desenvolupament sostenible. Per això, afirma que la cooperació s’ha d’enfocar i treballar tant des de l’òptica dels drets humans com dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per l’ONU en el marc de l’agenda del 2030.

Aquests són alguns dels reptes que persegueix respondre el màster que dirigeix. Per això, incorpora un mòdul sobre el sistema de cooperació des de l’acció comunitària, que posa èmfasi en els aspectes psicosocials i de participació; alhora que inclou una perspectiva de gènere en totes les assignatures. Un altre dels punts a destacar d’aquests estudis, segons Cañellas, és que ofereix la possibilitat de fer pràctiques tant a l’àmbit internacional com nacional alhora que brinda la possibilitat d’accedir a la borsa de treball de la Facultat Pere Tarrés.

Els canvis en el món laboral

Abans de la pandèmia de la covid-19, el teletreball era pràcticament residual, mentre que ara  és la tònica general en moltes empreses. “La pandèmia i els darrers dos anys viscuts no han fet més que accelerar una tendència que ja veníem observant les darreres dècades: els cicles econòmics s'escurcen fent que les persones treballadores estiguem més exposades que mai a rebre les conseqüències d'aquests canvis de cicle”, exposa Dessirée García, directora de la formació d’Expert Universitari en intervenció en l’àmbit de la inserció laboral, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. 

Davant aquest nou context, García subratlla que és fonamental que les persones estiguin preparades per afrontar qualsevol possible canvi. “Cal tenir coneixements i formació que avalin la nostra experiència, però sobretot es tornen cabdal les competències transversals” matisa.

Entre les competències que han de tenir els treballadors, García exposa que les més valorades són la capacitat d’aprendre i treballar en equip. Això ha de propiciar que les persones també puguin escollir la feina que volen fer i no només les empreses qui elegeixin els seus treballadors. Per això, argumenta García, la inserció laboral realitza una tasca fonamental en l’acompanyament de les persones en la cerca de feina mitjançant la millora de la seva ocupabilitat i competències.  “L'orientació laboral ha de ser exemplificadora, i les persones professionals han de transmetre i sensibilitzar sobre la importància del que exigeix el mercat de treball”, assevera l’experta.

Acompanyar els infants, adolescents i joves a través de les seves comunitats

Eva Palasi, directora del Màster universitari en models i estratègies d’acció Social i educativa en la infància i l’adolescència, assegura que la crisi de l’Estat del benestar ha emergit les dificultats per a implementar polítiques públiques que donin resposta a les problemàtiques socials. “El fenomen de la globalització o els processos d'individualització, ens mostren alguns dels aspectes que caracteritzen la nostra societat i la necessitat, per tant, d’oferir respostes socioeducatives de caràcter comunitari a situacions com la pobresa o la soledat infantil i juvenil, de desprotecció de la infància o la manca d’oferta educativa en el marc del lleure i la cultura”, defensa Palasi.

Per poder donar resposta tant als infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat com a les seves famílies, Palasi considera que es requereix un suport social per garantir la igualtat d’oportunitats i un desenvolupament integral. Tot plegat, té com a finalitat fomentar la cohesió social dels diferents territoris. “Per això, calen professionals capaços d’analitzar amb criteris tècnics i científics, la realitat social i personal dels infants i adolescents i de les famílies amb les quals treballen, així com de generar projectes i accions des de models d’intervenció socioeducativa i d’acció comunitària”, valora Palasi.

En aquest context, indica que les comunitats han d’esdevenir espais que promoguin nous models socials i educatius, sensibles a les necessitats de les persones i demandes socials existents. “Per tant, les comunitats esdevenen espais educatius, orientats a la millora de les relacions humanes i on la socialització és quelcom compartit per la família, les institucions socials i educatives, i la comunitat. Els diferents agents són necessaris per a la generació d’un model de desenvolupament social i educatiu sòlid, capaç de reduir les desigualtats socials i d’oferir oportunitats a totes les infàncies i adolescències”, argumenta Palasi.

Reptes en l’atenció a la drogodependència i salut mental

El 2021, prop del 0,2% de la població catalana va rebre algun tipus de tractament per superar una addició a una droga, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Al voltant d’unes 5.900 van rebre acompanyament per fer front al consum d’alcohol, unes 3.300 el de cocaïna, prop de 2.000 al cànnabis, unes 1.200 a l’heroïna i unes 500 al tabac. Sovint, aquestes persones provenen de situacions de vulnerabilitat, per la qual cosa requereixen d’una atenció especial.

En aquest context, la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull creu que és imprescindible formar els treballadors i treballadores que atendran aquest col·lectiu.  “Els reptes d'avui en dia amb l'atenció a la drogodependència i salut mental seria incidir en campanyes de prevenció i en un consum responsable en drogodependències”, exposa Gemma González, directora del Màster de prevenció i intervenció socioeducativa en l’àmbit de les drogodependències.

González considera que això no és suficient i també valora que “s’ha de conscienciar i fer un apropament social en malalties i cura de la salut mental tant en joves com en població adulta”. A més, afegeix que les xarxes d'atenció existents s’han de nodrir amb serveis especialitzats i flexibles. Amb això, es vol aconseguir que abordin l’acompanyament de les persones des d’un punt de vista sistèmic que resolgui les seves problemàtiques.

També, valora que s’han de crear espais de formació continua per als professionals en actiu o els que s’hi vulguin dedicar, que han de basar-se amb estructures flexibles que compleixin tant les exigències com necessitats personals i professionals. “S’han de potenciar espais i temps per a la reflexió i l’auto-cura, que són tant importants com la intervenció directa en l'àmbit”, conclou.

L’ètica professional

Un altre dels grans reptes és com han de treballar les organitzacions o els professionals vinculats a l’acció social en l’acompanyament dels col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, Jesús Vilar, director acadèmic de l’Expert Universitari en ètica aplicada a l’acció social i psicoeducativa de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, remarca que les entitats han tenir una figura que vetlli per la seva ètica.

“La missió i finalitat de les organitzacions, especialment aquelles que tracten amb persones que es troben en alguna situació de més o menys vulnerabilitat, és la cura d'aquestes persones i la promoció dels seus drets fonamentals per a l'assoliment d'una vida digna i plena”, explica Vilar. Per això, argumenta, una bona pràctica professional és “aquella que implementa bé les estratègies tècniques, però orientades des d'uns principis ètics, uns valors i unes virtuts o formes de fer que permetin concretar la idea de cura, dignitat i promoció dels drets”.

D’altra banda, Vilar també defensa que en feines com el treball social o l’educació social, la pràctica professional pot posar els equips en situacions de contradicció. Davant aquest possible context, exposa que s’ha generar una cultura ètica dins de les organitzacions que permeti projectar i reflectir els principis que han de guiar la pràctica, així com disposar d’estratègies per abordar aquestes situacions que generen contradiccions entre els professionals.

“La cultura ètica no es pot improvisar ni pot dependre de les bones intencions: cal que sigui conscient, intencional, explícita, operativitzable i avaluable. En conseqüència, es fa imprescindible que en les organitzacions hi hagi persones ben formades en ètica per orientar el conjunt de l'equip en una pràctica tècnicament correcta i èticament justa”, sentencia Vilar.

Els nous temps canviats i inestables requereixen professionals que siguin capaços d’adaptar-se als nous contextos i situacions emergents. Per això, és essencial que els educadors socials i treballadors socials tinguin unes formacions especialitzades, que permetin la reflexió, l’intercanvi i l’actualització constant.