Notícies

19.04.23

Nombrosos estudis ens parlen dia sí dia també del preocupant descens en l’ús social del català. Mentre diverses dades parlen ja des del 2021 d’un retrocés que situa la llengua catalana en un 32% d’utilització habitual, un informe més recent agreuja aquesta situació a Barcelona i assegura que l'ús del català entre els joves no passa del 25% a la gran majoria de districtes de la ciutat comtal. En aquest context, la reconeguda revista Estris, editada pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC) i que aquest 2022 va celebrar el seu 50è aniversari, aborda aquesta qüestió de plena actualitat en el seu nou número recentment publicat, el 247.

Quina és la situació de la cultura i la llengua catalana a les entitats de lleure educatiu? Quina és la contribució que pot fer el lleure en l’ús i la preservació del català? Estris, la revista de referència del sector del lleure educatiu, es planteja aquesta doble qüestió com a tema central del seu nou número. Ho fa a través de les reflexions sobre la llengua catalana de diverses veus expertes vinculades al món del lleure i la sociolingüística, de recomanacions literàries i també de diverses fitxes d’activitats que poden servir per tractar aquestes i altres qüestions amb els infants i joves.

“El català és la llengua que ens uneix i ens identifica, l’entenem com un element de cohesió social inqüestionable”, assegura la presidenta del MCECC, Anna Grau, en l’editorial de la publicació, i afegeix que el lleure educatiu ha d’esdevenir un “facilitador de l’ús de la llengua catalana”, especialment per a infants nouvinguts i les seves famílies. De fet, la tasca d’inclusió i cohesió social és un eix central de les activitats de lleure educatiu i, en concret, de la tasca dels centres d’esplai, fet que converteix aquests espais en “ideals per retornar l’alè a la llengua entre les noves generacions”, en paraules de secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila. En un article a la revista, Vila coincideix amb la idea que el lleure pot ser un “vector privilegiat”. Ara bé, també demana fer autocrítica i determinar si s’ha abaixat la guàrdia en la preservació del català com a valor fundacional i fonamental. Finalment, demana a les entitats del sector “que incorporin el repte lingüístic entre els seus objectius i que el prevegin en la formació del seu personal”. També la sociolingüista Carme Junyent, del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, remarca en aquest nou Estris el paper del lleure com a “àmbit clau en la revitalització de la llengua”. “La lluita per la preservació lingüística sembla que passi de llarg d’aquest compromís múltiple amb el planeta i els humans. I l’esplai té una tasca en l’agermanament de pobles oprimits”, afirma Junyent. 

En un altre dels textos, la filòloga i membre del Consell Directiu del MCECC, Júlia Florences, demana fer una “autoavaluació” i revisar què es pot fer des dels agrupaments i des dels centres i clubs d’esplai per a la millora de l’ús social del català. Florences considera que el món de l’esplai i del lleure educatiu en general s’ha de convertir “en una mena d’oasi del català” i en el “pal de paller de la societat catalana”: “És urgent que l’esplai es converteixi en el germà gran, el model a seguir, i el petit racó en què la llengua no trontolli”, conclou la filòloga.

El monogràfic de la revista inclou també una entrevista a la comunicadora i creadora de continguts en català Laura Grau, que parla sobre el paper que considera que hauria de tenir el lleure en el creixement de la llengua catalana: “El lleure pot construir espais socials on la llengua vehicular sigui el català, i on els nens i nenes que no el coneguin, no l’entenguin o no el parlin, puguin tenir referents.” Grau, que ha estat monitora de cau, destaca precisament la “informalitat del lleure” com la seva gran potencialitat: “Calen espais on es pugui sentir el català i es pugui aprendre de manera natural i orgànica, sense grans lliçons (...). No t’estem ensenyant els accents oberts i tancats, sinó que simplement t’estem parlant en un argot que potser un mestre no farà, i això també és un aprenentatge. És ampliar el vocabulari, el registre. I crec que això mereix recursos.” Per aquesta comunicadora, l’educació en el lleure significa “fer les coses amb intenció i sempre buscar què podem aprendre de cada activitat”.

També s’inclouen en el centre d’interès sobre el català diverses recomanacions literàries de la docent de lleure de la Fundació Pere Tarrés Maria Elias, com “Catalanament”, un irònic homenatge al català del segle XXI, el recull “Contes catalans d’avui i de sempre”, presentat pel cantautor Cesk Freixas, o el projecte de l’Editorial Nanit per convertir cançons actuals escrites en català en contes il·lustrats. Finalment, completen el monogràfic un recull de dinàmiques i recursos perquè els monitors i monitores que coordinen activitats de lleure puguin introduir-hi conceptes relacionats amb el català, la cultura catalana o també per treballar el dret a la participació, la igualtat d’oportunitats o la justícia social.

Eix de treball específic per promoure el català als centres d’esplai

La promoció de l’ús social del català ha estat des de sempre un dels puntals bàsics del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. Aquest curs, el MCECC-Fundació Pere Tarrés s'ha proposat desenvolupar una sèrie d’accions per reivindicar el paper de la llengua en els esplais com a eina de cohesió social i inclusió i incrementar la presència en els més de 200 esplais federats on participen més de 26.000 infants, adolescents i joves. 

En línia amb aquesta voluntat, el moviment d’esplais de la Fundació Pere Tarrés va portar aquesta reivindicació a la ponència federativa de la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya. En el marc d’aquesta campanya també s’ha adherit a manifestos i projectes d’entitats com el Consell Nacional de Joventut de Catalunya o la Plataforma per la Llengua.

50 anys, 247 números i més de 6.000 lectors

La revista Estris, editada pel Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés, és una de les publicacions pioneres en català, la revista de referència de l’educació en el lleure a Catalunya, i la més longeva del sector. L’any 2022 va complir cinquanta anys d’història.

Amb 247 números editats i un tiratge de més de 4.000 exemplars per número, compta actualment amb més de 6.000 lectores i lectors del món educatiu. A més, des del 2014 compta també amb una versió digital que es pot adquirir a iQuiosc.cat, el quiosc digital de les revistes en català, i amb un portal web propi, estris.cat. La publicació s’adreça als monitors i monitores, educadors i educadores dels centres d’esplai i espais de lleure, així com als professionals que treballen en l’educació en ell lleure, l’educació social i l’animació sociocultural. Ofereix eines per a l’educació infantil i juvenil en el lleure, així com articles, entrevistes i reportatges sobre temàtiques d’interès pedagògic i social.

Al llarg de la seva trajectòria, la revista ha rebut reconeixements com el Premi de Civisme als Mitjans de comunicació, dos cops, o el Premi d'Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla, a més de dues mencions en els premis del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona als mitjans de comunicació.

El Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres i clubs d’educació en el lleure amb un bagatge de més de 60 anys que agrupa a més de 200 centres d’esplai distribuïts entre les províncies de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Castelló, les illes de Mallorca i Menorca i també el Principat d’Andorra. Els centres i clubs d’esplai MCECC acullen més de 26.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària d’uns 4.500 monitors i monitores.