Notícies

18.07.17

Carme Fernández, directora del Grau en Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, finalitza una etapa de 25 anys impartint i gaudint de la docència . Li desitgem el mateix que ella va dir als graduats de la promoció 2017 a la lliçó final i de comiat: Que el rellotge de les emocions no s´aturi mai i que la força l´acompanyi sempre en l´aventura de la vida .

Des de la Fundació Pere Tarrés hem volgut conversar amb la directora del Grau en Treball Social per analitzar l’evolució dels estudis, que des del curs 2009 tenen categoria de Grau universitari, i també de la trajectòria d’aquesta professió.

Quants anys portes impartint docència en l’àmbit del Treball social?

Des de l’any 1992 he estat vinculada de forma continuada a la formació universitària, primer quan els estudis eren diplomatura i des de l’any 2009 en els estudis de Grau. La meva vinculació en la formació dels futurs professionals ha estat diversa, ja sigui participant en el disseny del Pla d’estudis, en la tasca docent o coordinant equips. També he impartit cursos per a professionals en actiu sobre temàtiques específiques.

Com definiries el Treball Social?

El Treball Social és una professió necessària per millorar les condicions de vida de les persones. Utilitza el tracte personal per potenciar les seves capacitats, acompanya i dona suport a processos de canvi i promou la igualtat d’oportunitats i la sensibilització social davant de situacions injustes. La defensa i el suport als drets humans són l’objecte i la justificació del Treball Social.

Com ha evolucionat la formació dels treballadors socials en aquests 25 anys?

La formació s’ha adaptat als canvis socials i ha ampliat competències més relacionades amb les habilitats socials i de comunicació, amb la investigació aplicada i amb una certa especialització.  El nostre pla d’estudis recull 4 itineraris d’especialització i busca un equilibri de la ciència i la tècnica, amb l’ètica i el tracte humà, que són imprescindibles en les relacions interpersonals d’ajuda. La docència ha incorporat el suport de les noves tecnologies com a eines innovadores per a l’aprenentatge. D’altra banda la formació actualment passa per més processos de qualitat i d’avaluació dels resultats acadèmics dels estudiants.

Quines diferències hi ha entre el dia a dia d’un treballador social d’avui i un de fa 25 anys?

El dia a dia d’un treballador social ha estat marcat per l’atenció a les persones i per acompanyar-les en els seus processos vitals. I ho dic també des de la meva experiència professional de fa bastants anys. Unes vegades s’actua de forma més assistencial i d’altres promovent  l’empoderament personal  i col·lectiu. Depèn de les situacions de crisi econòmica i de les prioritats polítiques. Com a diferència significativa, actualment està molt present el treball en equip interdisciplinar i amb d’altres serveis del territori per poder fer una atenció més integral i integrada de les situacions. És una professió en evolució permanent en què sempre s’ha d’innovar per aconseguir els seus objectius. I cal seguir avançant en aquest sentit.

Quins són els principals reptes de la professió de treballador social?

En primer lloc que se’ns visualitzi més com a una professió que dona suport a processos de canvi  i d’empoderament, que treballa amb persones des del que senten les persones, i no com a gestors de prestacions materials. També que puguem incidir més en les mesures de política social i en la garantia de drets fent més explícit el que passa al nostre voltant, publicar i fer més recerca vinculada als nostres àmbits intervenció. Un altre repte és estar més presents en accions comunitàries que contribueixen a la cohesió social i a la promoció d’entorns de bona convivència.

En algun dels teus escrits has afirmat que “Les persones som fruït en gran part de les experiències viscudes en les relacions amb els altres”. Què t’han aportat aquests 25 anys de docència en l’àmbit professional i personal?

Aquests “darrers” 25 anys han estat molt intensos, plens de compromís amb la professió, amb els companys de treball i amb els estudiants. Hem navegat junts per arribar a bons ports i crec que ho hem aconseguit, tot i que la navegació continua, amb vent favorable. En aquest llarg procés hi ha hagut complicitats, vincles, bones sintonies i moltes emocions. Les relacions mantingudes m’han permès estar al dia, reflexionar, comprendre altres punts de vista, afrontar reptes i sentir que el que feia tenia un sentit i un valor. A nivell personal m’han aportat confiança en la feina ben feta, estima i replantejar-me qüestions vitals. El treball fet amb ganes i amb il·lusió dona els seus fruits però si és amb d’altres et permet arribar més lluny, i en el meu cas a més m’ha aportat grans amistats.

Quins plans tens un cop jubilada?

Tinc moltes ganes de fer coses sense estar tan pendent del rellotge del temps, gaudint de la vida, amb la mirada atenta al que passa al voltant. Per això seguiré col·laborant amb el Col·legi de Treball Social de Catalunya, i compartint vivències i experiències amb la família, el meu nét, amistats i de tots aquells amb qui em sento vinculada i compromesa. Em sento amb força per viure amb plenitud aquesta nova etapa, amb el convenciment d’anar sempre endavant.