Notícies

La Fundació Pere Tarrés visita la comunitat monàstica de Taizé per treballar l’espiritualitat amb els joves

La Fundació Pere Tarrés visita la comunitat monàstica de Taizé per treballar l’espiritualitat amb els joves

17.09.24

La Fundació Pere Tarrés ha organitzat un viatge a la comunitat monàstica cristiana de Taizé, a França, de l’11 al 15 de setembre. Joves vinculats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés i a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL han assistit a la proposta, organitzada des de l’Àmbit de Pastoral i Identitat de la mateixa Fundació. El conjunt de monitors i monitores d’esplai i membres dels equips de les diferents zones i territoris diocesans en els quals s’articula el MCECC (Girona, Barcelona, Terrassa, Tarragona, Tortosa i Lleida), així com alumnat i un docent de la Facultat, s’han trobat per viure aquesta experiència d’espiritualitat i fe. 

Durant l’estada a Taizé, els participants han viscut tres pregàries diàries on han celebrat càntics creats per la comunitat, acompanyats d’instruments musicals. A més, han fet reflexions bíbliques, debats i tallers en comunitat, amb persones provinents d’arreu del món. Entre els temes treballats, destaca l’avanç en el sínode (és a dir, en els reptes de futur de l’Església com a institució), així com l’aprofundiment en la interioritat dels joves d’avui dia, la sostenibilitat climàtica, el paper de la dona a l’Església, la compassió i les segones oportunitats. L’Olga Sánchez, estudiant de 2n curs d’Educació Social a la Facultat Pere Tarrés, destaca que “a Taizé pots gaudir d’un ambient molt diferent del que coneixem habitualment. És màgic”, comparteix l’alumna, qui ha visitat Taizé per primera vegada. Complementa les seves impressions Sira Sadurní, exmonitora al centre d’esplai GEP Vilafranca, de Vilafranca del Penedès: “L’estada a Taizé és un conjunt d’experiències que aïllades podrien semblar ordinàries. El fet de transcórrer una rere l’altra en un marc temporal reduït és el que fa de l’estada una vivència màgica”.  

Els participants també han col·laborat en els serveis de la comunitat, com ara en tasques de neteja dels espais comuns, una activitat que diàriament l’acompanyen els voluntaris i voluntàries que resideixen a la comunitat monàstica. 

El viatge ha facilitat als assistents treballar la vocació de servei, la dimensió transcendent de la persona, el gaudi de la convivència, l’acompanyament mutu i la connexió amb la natura. Un exemple del fet de compartir va ser la possibilitat d’establir vincles i xarxa entre la comunitat de Taizé i membres de la Fundació Pere Tarrés, tot compartint una xerrada i, a més, un dinar. “Per a mi, Taizé ha sigut un oasi de calma i fraternitat. M’emporto una àncora de com baixar revolucions i viure més contemplativament”, explica Pau Camós, director del Grup d’Esplai Vidrerenc, de Vidreres, un dels 200 centres federats al MCECC. 

Taizé, una realitat ecumènica 

La comunitat de Taizé es va fundar el 1940 pel germà suís i protestant Roger Schütz amb la voluntat de ser un entorn ecumènic, acollint persones de diverses confessions que assisteixen a un espai de peregrinació cristiana: protestants, catòlics i ortodoxos. 

A finals de 2023, la comunitat de Taizé va canviar de prior, càrrec que ara ocupa el germà Matthew, qui explica que la primera vegada que va ser a l’Església de Taizé, amb 20 anys, va sentir com “ningú em deia com havia de viure la fe, ni què havia de fer. Hi havia els elements necessaris -la música, el cant, el silenci, la reflexió, la Bíblia...- per poder entrar a la pregària lliurement, des de l’aproximació personal de cadascú. Així és com procurem que els joves se sentin part de Taizé, acompanyats els uns dels altres, i alhora com a persones individuals davant de Déu”.   

Fa uns anys que la Fundació Pere Tarrés viatja a Taizé amb la voluntat d’apropar la vivència de la fe als joves que, dedicats a l’educació en el lleure i a l’Educació Social i al Treball Social, són motor i agents de transformació en les realitats dels seus centres d’esplai, socioeducatius i oberts.