Notícies

15.07.19

Esther Vivas és periodista i autora de diversos llibres sobre maternitat, consum responsable i moviments socials, la  seva darrera obra és "Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat". Escriu i participa regularment en diversos mitjans com a especialista. A més, és professora del Màster en Desenvolupament i Cooperació de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés -URL. Recentment ha sigut padrina de la promoció 2019 de la Facultat, gràcies a una votació dels alumnes, per això des de la Fundació hem volgut conèixer més a fons la seva visió sobre les professions socials com les que s’imparteixen des de la Facultat.

• Quin valor o característica consideres que han de tenir, de manera indispensable, els agents socials?

Crec que una de les coses que comparteixen tots els que han escollit uns estudis vinculats a l’educació social i al treball social és la vocació. La vocació és un element innegable de la gent que porta a terme aquestes professions, perquè implica acompanyar processos que són invisibles, que no són valorats ni socialment ni econòmicament. Tanmateix, què faria la nostra societat sense tots aquells i aquelles que, tant des d'un punt de vista personal com professional, acompanyen a persones dependents?

• La majoria d’estudiants de les professions socials són dones. Per què hi ha aquesta tendència? Creus que és positiu?

Les professions socials són professions eminentment femenines perquè estan associades a les tasques de cures que sempre hem fet les dones. Cal prendre consciència, però, que la cura és cosa de totes i tots. El treball de cures és responsabilitat de dones, homes i de la societat en general.

• Creus que són professions ben valorades?

No. Més aviat són feines poc valorades, remunerades amb salaris baixos, amb un reconeixement social quasi nul. Treballar cuidant a infants o a persones grans no dona prestigi, però en canvi és una tasca imprescindible per a la reproducció humana. Tots necessitem en un moment o altre de la nostra vida que ens cuidin. Tanmateix, la societat actual dona més importància als que "cuiden" de màquines i ordinadors que no pas als que cuiden de persones.

La feina dels treballadors i educadors socials és imprescindible i cal valorar-la. El compromís, la voluntat de canvi, l'ajuda, la cooperació... és el que permet avançar a les societats en clau democràtica, igualitària, i també feminista.

• Per poder avançar cap a aquest canvi de societat del que parles, fa falta un treball individual o en xarxa?

És una tasca en equip, que implica acompanyar processos complexos. Acompanyar a persones en el seu procés vital no és senzill, però la recompensa és tot allò que n'aprens en clau personal i professional. En les professions de caràcter social, cal treballar en xarxa, en equip, en contacte permanent amb la comunitat, en diàleg amb les persones a les quals acompanyes, no pot ser un treball solitari. Com deia una bona amiga que és educadora social, "no som aquí per ajudar sinó per acompanyar processos". Els educadors i treballadors socials són agents de canvi en un context en què les desigualtats en lloc d'anar a menys van a més. Un context en què estem pagant les conseqüències de la crisi econòmica i social que va esclatar l'any 2008. I treball en aquest context no és senzill.

• Quina creus que ha de ser la tasca i l’objectiu dels educadors i treballadors socials?

La seva tasca hauria de ser fer visible les realitats silenciades, treure-les de l’armari. I més enllà del canvi a generar en l'entorn immediat, emmarcar aquestes problemàtiques concretes en un context més ampli de creixents desigualtats econòmiques i socials, les quals cal erradicar.

• Quin consell o recomanació donaries a aquests estudiants que entren ara al món del treball?

Treballar per millorar la vida dels altres, implica millorar també la vida pròpia. Cuideu cuidant-vos.