11.12.18
‘Educar’ vol dir desenvolupar i perfeccionar les facultats intel·lectuals i morals del nen o jove. La paraula ‘educació’ deriva de llatí ‘ducere’ que significa guiar. Educar vol dir humanitzar. La funció educativa de les famílies és cada vegada més necessària per garantir un aprenentatge correcte dels valors. No obstant això, les jornades laborals extenses, el ritme de vida frenètic i les activitats diàries de la llar sovint no permeten dedicar el temps que requereix una bona educació de l’infant perquè pugui desenvolupar plenament el seu potencial.
Educar no és un fet puntual, és un procés amb una clara intencionalitat i aquesta acció la podem treballar també aquestes festes nadalenques. Una bona manera de fer la selecció del que cagarà el tió o portaran els reis és pensar en què allò que comprarem podrà ser educatiu o no i, per tant, nosaltres en som els responsables. Bet Bartrina, experta en educació en temps lliure, recursos i jocs de la Fundació Pere Tarrés i ideòloga del decàleg, vol assolir dos objectius amb aquests consells: que la societat faci la tria de la joguina amb seny i que reflexioni sobre el sentit del joc i les joguines durant el Nadal per educar les persones que en un futur construiran el món.
Què hem de tenir en compte a l’hora de triar una joguina?
1. Llegir bé el que demanen els infants i joves, estudiar l’ampli ventall de jocs i joguines del mercat, no et quedis amb una sola tipologia, i seleccionar-los amb intencionalitat educativa.
2. Triar aquells jocs i joguines que estiguin fabricats amb materials naturals (cartró, fusta, roba o paper), més respectuosos amb el nostre entorn i menys perjudicials per a la salut.
3. Escollir jocs interactius per incentivar les relacions afectivo-emocionals entre les persones que hi juguen. En la mateixa dinàmica podem treballar la cooperació i els valors.
4. Els jocs de taula són un bon moments reunir-se tots. Es pot aprofitar el dia de Reis per estrenar-los amb tota la família i treballar hàbits com respectaré l torn, saber esperar, utilitzar bones maneres, saber perdre, saber guanyar, mantenir l’atenció durant una estona determinada...
5. Regalar jocs tradicionals i per a totes les edats que afavoreixin les relacions intergeneracionals.
6. Evitar les joguines sexistes i les que inclouen estereotips de gènere. Els models que perceben els infants quan són petits, els poden reproduir quan siguin adults.
7. Pensar en joguines que estimulin la creativitat i l’intel·lecte dels infants. Cal deixar-los estones per a crear i reinventar-se.
8. Videojocs en l’era digital. A l’hora de regalar un videojoc cal tenir en compte l’edat recomanada, la tipologia de joc i quins són els continguts que hi apareixen. No està de més pensar en jocs per a fer en família per evitar que l’infant s’aïlli.
9. Treballar la interculturalitat jugant a jocs tradicionals d’arreu del món. El joc forma part de la cultura d’un lloc: la manera de jugar, els recursos que s’utilitzen i la història del joc en sí formen part de la memòria històrica d’una cultura.
10. Evitar comprar joguines bèl·liques que incitin a la violència. Abans de comprar, preguntem-nos si aquests són els valors que volem transmetre a l’infant amb aquest tipus de joguines.
El joc com a eina educativa
El joc és una activitat bàsica en la vida i en el desenvolupament global de les persones. S’acostuma a relacionar amb la infància, però és necessari a qualsevol edat. La principal motivació per jugar és el plaer que genera la mateixa activitat. D’altra banda, a través del joc els infants exploren i descobreixen el món; controlen les emocions i capacitats pròpies, imiten comportaments dels adults, aprenen coses noves i com relacionar-se amb els altres. Per aquest motiu, el joc té un paper molt important en l’educació d’infants i joves perquè influeix en la construcció de la pròpia identitat, en l’adquisició d’aprenentatge i en la manera d’entendre el món.
Des de la Fundació Pere Tarrés defensem un model de paternitat i maternitat positiva amb paciència, educació i esforç. El joc pot ser una estratègia per formar i crear el creixement personal de l’infant. Si juguem amb els nostres fills i familiars, podem passar una bona estona i a la vegada transmetem valors. Els pares tenen l’obligació de convertir els seus fills en persones autònomes, responsables i solidàries.