Notícies

20.02.23

El sentit últim de l’acció socioeducativa que es desenvolupa des de l’educació social és aconseguir la incorporació de persones i grups a la societat, sempre des de la voluntat d’acollida. Aquest  procés és  dinàmic  i  requereix  nombroses  situacions  de  suport diferents.   

En aquest sentit, l’aprenentatge autònom per a la gestió del temps en recursos d’acolliment, el desenvolupament de les habilitats socioemocionals (especialment en entorns virtuals), l’educació com a element de contenció i autoregulació per prevenir situacions  de  violència  i  de  delinqüència  juvenil,  l’existència  de  recursos  socioeducatius més enllà de l’escola o la relació entre els recursos especialitzats, les famílies i el territori, són exemples de com l’educació social avui dia ja està immersa en la construcció d’una societat inclusiva, tal com apunta Jesús Vilar, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, en l’editorial del 81è número de la revista ”Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa”. 

Acolliment d’infants  

El primer article acadèmic inclòs en el tema monogràfic de la revista es titula “Una vegada i una altra! La gestió quotidiana del temps amb la infància en acolliment residencial” i està escrit per Julio Rodríguez i Ainoa Mateos (Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona). L’article exposa que els infants i joves que viuen sota una mesura d’acolliment residencial o que per algun motiu han estat separats de les seves famílies tenen necessitats vinculades a la gestió i noció del temps, i comparteix estratègies socioeducatives encaminades a afavorir la incorporació de la dimensió temporal a la pràctica socioeducativa. 

“L’acolliment residencial en el sistema de protecció: lloc, casa i ciberespai” és el títol d'un altre dels articles que inclou la publicació, i va a càrrec de Joan Ibáñez, psicòleg. En aquest article, Ibáñez intenta posar el focus sobre aquells elements o aquelles condicions que poden crear la noció de casa pròpia als infants i joves que viuen en centres residencials d’acollida, de manera que no només es vegin com centres o espais d’atenció i cura. En aquesta línia, l’autor planteja com pot influir l’accés a Internet i a recursos socials digitals en aquesta construcció de la realitat física.  

L’educació a la petita infància  

La revista també ofereix un article sobre l’entorn de l’escola bressol, concretament sobre la satisfacció dels i les professionals que hi treballen, titulat “Factors rellevants en la satisfacció dels professionals en centres d’educació infantil: percepció del seu exercici en la relació amb infants, famílies i territori”. Escrit per Isabel Torras, Gisela Riberas, Elena Requena i Jesús Vilar, tots quatre professors de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i membres del seu Grup de recerca en Innovació i Anàlisi Social (GIAS), mostra com la comunicació fluida amb les famílies i compartir-hi criteris educatius són elements determinants per un alt nivell de satisfacció professional.  

En aquesta línia, s’hi inclou també l’article “Reformes i perspectives de futur de l’educació infantil a Finlàndia”, on la professora Virpi Maria Nikkola, de la Universitat de Ciències Aplicades de Seinäjoki (Finlàndia), explica com el país nòrdic es veu immers en un procés de canvi i reformes educatives dirigides a l’etapa educativa infantil, propiciades per la investigació científica i les dades de qualitat, i on l’atracció i la retenció de talent marquen un objectiu clar per assolir els nous reptes que se’n derivin.  

Combatre l’estigma social  i prevenció de la delinqüència en joves 

En conjunt, aquest número de la revista universitària més llegida a la Universitat Ramon Llull està formada per un total de nou articles, un d’ells, un article d’opinió de la professora Naiara Ozamiz, de la Universitat del País Basc, sobre la importància de crear projectes de desestigmatització adquirint com a referència l’ODS 10 de les Nacions Unides, dirigit a reduir les desigualtats. Ozamiz argumenta que, especialment arran de la pandèmia de la covid-19, s’han incrementat les bretxes de desigualtat, deixant alguns dels col·lectius vulnerables molt afectats en termes d’infecció, pronòstic i impacte, motiu pel qual cal crear projectes ad hoc per revertir-ho. 

Un altre article, en aquest cas acadèmic, d’Eduardo Pérez (Institut Superior de Ciències de l’Educació de l’Estat de Mèxic), exposa un estudi sobre el “Desenvolupament d’habilitats socioemocionals i ciutadania per a millorar les relacions interpersonals a les xarxes sociodigitals” amb l’objectiu de detectar com l’estimulació de les habilitats socioemocionals pot reflectir millors pràctiques d’interacció a les xarxes i propiciar pensaments més reflexius també en entorns digitals. 

Sobre com l’educació esdevé un mecanisme clau en la prevenció i contenció de la delinqüència juvenil en parla Elisabet Cueto, professora adjunta i doctora de Dret processal de la Universitat Pontifica de Comillas. L’article presenta una aproximació teòrica de la importància que la intervenció sobre menors que han comès una conducta tipificada com a delicte tingui un caràcter educatiu i no només sancionador i, per fer-ho, revisa diverses  teories  i  fenòmens  característics de l’àmbit escolar durant l’etapa de l’adolescència, demostrant la complexitat del moment vital pel qual passen aquests menors i la rellevància que té l’educació per aconseguir la socialització correcta. 

El cinquè article acadèmic que trobem llegint la revista, escrit pels investigadors César González i Jordi Longás, de la Universitat Ramon Llull, explica un estudi on s’analitza, des de la teoria del posicionament social de Pierre Bordieu, les respostes que l’educació, en general, i l’educació social, concretament, poden donar als desafiaments de la democràcia espanyola actual.  

Finalment, Carlos Sánchez-Valverde i Alejandro Cuervo, educadors socials, parlen del housing fisrt, és a dir, la priorització de proporcionar les persones sense llar un habitatge individual des d’on començar a construir o reconstruir la seva vida. Els autors consideren aquest model el més adequat en el context actual i expliquen els motius a partir de l’anàlisi de diferents respostes institucionals i socioeducatives i la pròpia reflexió. 

El comitè científic, reunit presencialment després de tres anys 

El passat 6 de febrer es va celebrar la reunió anual ordinària del Comitè Científic de la revista, un òrgan consultiu que orienta en la presa de decisions sobre les línies estratègiques d’aquesta, a més de proposar temàtiques per a la configuració dels monogràfics. En aquesta ocasió, i després de tres anys, la trobada es va poder tornar a desenvolupar de manera presencial, fugint ja del format telemàtic al qual obligava la covid-19.  

Actualment, el Comitè Científic de la revista està format per professionals tan rellevants del camp de l’educació social com José Antonio Caride, catedràtic de pedagogia de la Universitat de Santiago de Compostel·la; Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Anna Berga, secretària general de la Universitat Ramon Llull; Ferran Casas: catedràtic de Psicologia social de la Universitat de Girona; Fátima Cevallos, vocal del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; Joao Paulo Ferreira Delgado, professor de l’ Escola Superior de Educaçao. Instituto Politécnico do Porto (Portugal); Josep Gallifa, catedràtic de Psicologia de la Universitat Ramon Llull; Carme Panchón, professora titular de la Universitat de Barcelona; Enrique Pastor, catedràtic de la Universitat de Múrcia; Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés; Joan-Andreu Rocha, degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL; Rosa Santibáñez, catedràtica de Pedagogia i Vicerectora de Recerca de la Universitat de Deusto; i Jesús Vilar, professor de la Facultat Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL.  

La revista “Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa”, editada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull, és la publicació de referència dels estudiants i dels professionals d’aquest sector tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Amb més de 25 anys d’existència, va ser la primera revista de l’estat espanyol sobre temes relacionats amb l’educació social. El seu fons editorial es pot consultar en format digital en el repositori de publicacions electròniques RACO.CAT, on acumula més de 250.000 consultes anuals.