Notícies

02.11.18

Oscar Martínez, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL ha estat el guanyador del segon premi Aristos Campus Mundus de Responsabilitat Social a les Bones Pràctiques en el Compromís Social Universitari. El guardó li estat atorgat pel projecte ‘Utilització de la tecnologia per sensibilitzar sobre l’accessibilitat’ que ha desenvolupat junt amb els seus alumnes de l’assignatura de Diversitat Funcional. L’entrevistem per conèixer com és el projecte que busca canviar de mirada envers la discapacitat i conscienciar de la vulneració de drets humans i les situacions d’exclusió estructural que pateixen les persones que surten de la “norma”.

En què consisteix el projecte pel que us han atorgat aquest premi?

Generem valoracions geolocalitzades sobre l’accessibilitat de diferents llocs del territori i  compartim la informació a la base de dades de l’aplicació EsAccesible que utilitzen persones amb discapacitat. Aprenem valorant els llocs i això li dona informació a les persones amb discapacitat que utilitzen l’App.

Per altra banda, els estudiants comparteixen fotografies a del seu entorn on es visualitzen alguns aspectes d’inaccessibilitat o bé espais que sí que garanteixen l’accessibilitat. Ho fem a la plataforma Twitter amb les etiquetes #DiversitatFPT i #ShareDiversitas. Consisteix en utilitzar l’excusa d’una assignatura a la Facultat relacionada amb la diversitat funcional per generar petits canvis relacionats amb l’accessibilitat. Provocant aquests canvis entrenem la mirada sobre les dificultats que provoquen els nostres entorns per les persones amb discapacitat i, a més a més, aprenem.

A més a més, aquests anys ens hem proposat intentar aconseguir algun canvi de millora de l’accessibilitat en el propi carrer on viu cada estudiant.

L’experiència de les fotografies i les valoracions amb l’aplicació després les integrem a les classes i les lliguem amb el contingut de l’assignatura.

El primer exemple de canvi d’aquest curs ha estat un estudiant que va fer públic tota una zona de la seva ciutat plena de plantes que impedien el pas o el feia perillós per a persones cegues o de baixa visió perquè no estaven podades. En fer-ho públic amb l’exercici de l’assignatura, el seu ajuntament en un parell de dies havia podat les plantes i millorava l’espai per a totes les persones.

D’on sorgeix la idea del projecte?

La idea sorgeix de la intenció de dissenyar una assignatura que desenvolupés alguna acció fora de l’aula i que hagués de suposar alguna acció concreta per part dels estudiants. Més enllà del desenvolupament teòric es va pensar en la idea de provocar petits canvis sortint de l’aula que ens permetessin després relacionar-los amb l’assignatura.

La exclusió que pateixen les persones amb discapacitat és una situació que la viuen cada un dels dies de la seva vida i, per tant, havíem de dissenyar una assignatura que fes que els estudiants miressin el seu entorn des d’aquest punt de vista. Havíem d’aconseguir que l’estudiant mirés amb atenció allò que ha vist sempre de la seva ciutat però mai s’havia parat a mirar. Suggerir fer fotografies i compartir-les ens serveix per arribar a aquest objectiu.

Com ha evolucionat aquest des de la seva concepció fins avui dia?

El projecte a la Facultat el portem a terme des de la creació del graus i, per tant, l’ús de Twitter no era tant generalitzat. Ni tant sols permetia compartir fotografies. Al llarg del temps, les millores en la xarxa social ens ha ajudat molt.

Per altra banda, una de les grans evolucions ha estat poder utilitzar l’aplicació EsAccesibleApp que més tard també va traduir-se al català tenint en compte l’ús intensiu que en fèiem. La combinació de les dos aplicacions ha estat molt satisfactòria.

Quin objectiu final persegueix?

L’assignatura persegueix un canvi de mirada envers la discapacitat i per altra banda una pressa de consciència de la vulneració de drets humans i les situacions d’exclusió estructural que pateixen les persones que surten de la norma. Perquè els nostres estudiants puguin conscienciar han d’estar conscienciats.

Quina és la teva aportació com a Educador Social al projecte?

El projecte pretén arribar a aconseguir canvis que, per molt petits que semblin, son motivadors per poder creure que com a ciutadans i després som a organitzacions podem promoure aquests canvis. El sistema ens fa creure que tot funciona d’una determinada manera i que no s’hi pot fer res per canviar-ho. Però aquesta idea és només un “farol” perquè ni tant sols ho intentem.

Quina innovació suposa un projecte d’aquestes característiques?

Fem que l’assignatura traspassi les parets de la facultat i la portem fora. Visualitzem aspectes relatius al dret a tenir una ciutat accessible per a totes les persones i ho fem utilitzant els espais personals dels estudiants, els seus entorns, els seus carrers i barris.

Per altra banda, fem una base de dades de valoracions d’espais a partir de la seva accessibilitat i la deixem en obert, mitjançant l’aplicació EsAccessible App perquè les persones amb diversitat funcional hi puguin accedir.

El projecte, a més, es relaciona amb altres similars i genera sinèrgies amb experts i altres universitats que, en algun cas, utilitzen alguna part d’aquesta metodologia. El projecte global, els darrers anys ha generat més de 3000 fotografies i més de 3000 valoracions sobre l’accessibilitat de diferents llocs. A més a més, ha suposat més de 70 impactes a premsa posant en comú reflexions relacionades amb la diversitat funcional. Això suposa que bona part de la feina que fem la compartim amb molts ciutadans i ciutadanes que no tenen a veure amb el sector social. No només volem impactar entre els educadors o treballadors socials sinó amb la resta de persones.

Quines expectatives tens en la implantació del projecte?

Des de fa un temps estem utilitzant l’etiqueta #ShareDiversitas perquè tothom qui vulgui s’hi pugui afegir a la xarxa de fotografies i creem una xarxa més enllà dels estudiants. Qualsevol altra facultat que vulgui fer-ho s’hi pot afegir perquè la qüestió del disseny per a totes les persones no només és relatiu a l’educació social o al treball social. Crec que és una metodologia que també es podria aplicar a instituts o altres tipus de formacions.

L’experiència l’hem presentat en diferents congressos internacionals i també va ser inclosa com una bona pràctica en una publicació de la CRUE i Fundació ONCE destinada a la incorporació de la qüestió del disseny per a totes les persones a les facultats d’educació: magisteri, pedagogia i educació social.

En l’àmbit educatiu, què aporta als alumnes la participació en un projecte com aquest?

L’experiència de mirar les seves ciutats amb uns ulls entrenats a veure les situacions d’exclusió que pateixen determinades persones només pel fet de funcionar de manera diferent a la gran majoria.

També els suposa accions amb les que aprenen, però que a més tenen una repercussió directe en les persones amb diversitat funcional que utilitzen l’aplicació EsAccesible App.

Quin creus que és el paper que han de tenir els educadors i treballadors socials per canviar l’accessibilitat de l’espai públic?

La mirada dels professionals de l’educació social i el treball social és fonamental per al disseny dels espais. Tot i que això està canviant, les ciutats han patit uns dissenys que no sempre han estat pensats perquè acabin sent més amables amb les persones, amb tothom en general. EL disseny dels espais cada cop té més en compte altres mirades més enllà dels urbanistes o els arquitectes.

En aquest sentit una de les coses més importants en tenir la visió i opinió de les pròpies persones amb diversitat funcional perquè sinó pots generar canvis que després no son adequats o simplement no serveixen. De fet, això és només en matèria d’accessibilitat. A l’assignatura recordem moltes vegades una de les grans reivindicació que fan les persones amb diversitat funcional: “Res sobre nosaltres sense nosaltres”.