Notícies

06.11.18

El 1883 un grup de monitors i 671 infants de Barcelona van ser els primers catalans en viure l’experiència de marxar de Colònies de Vacances a viles com les Corts o Sarrià. Enguany, 125 anys desprès d’aquella primera sortida, l’educació en el lleure celebra la seva llarga i consolidada trajectòria a Catalunya. L’estiu passat, un de cada tres infants i joves catalans, un total de 414.953, van participar en alguna colònia, casal, acampada, ruta o camp de treball, segons dades de la direcció general de Joventut.

Per a commemorar els 125 anys de Colònies de Vacances s’ha realitzat un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya que ha comptat amb la presència del president, Quim Torra, la del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la dels representants de les principals entitats de lleure del país. Un total de 250 persones s’han aplegat al Saló Sant Jordi per commemorar l’acte de reconeixement de l’educació en el lleure, una de les tres instàncies educatives dels infants i joves a Catalunya juntament amb la família i l’escola.

L’acte ha estat conduit per la periodista de Catalunya Ràdio, Gemma Bonet, amb una trajectòria personal vinculada al món del lleure, havia participat com a nena i més tard, com a monitora del centre d’esplai de Vilassar de Dalt, en el que ara porta els seus fills.

En el transcurs de l’acte s’ha pogut escoltar la intervenció de Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés que ha parlat dels intangibles associats a les colònies que han ajudat a milers d’infants i adolescents a ser “més persones, respectuosos amb l’altre, amb la natura, compromesos, responsables, gent de pau, reflexius i oberts als transcendent.” En el seu discurs, Pujol ha llegit part del text “Entusiasme sospitós” de Carles Capdevila dedicat a la implicació dels monitors i monitores de lleure.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha començat el seu parlament emfatitzant que l’educació en el lleure porta 125 anys apoderant infants i joves i ha tingut unes paraules de reconeixement a la tasca dels monitors a qui ha anomenat “monis”, com s’autoanomenen ells mateixos i se’ls coneix popularment. “Els monitors sou motor de cohesió social, igualtat d’oportunitats i creant una societat millor.  

Amb una trajectòria de 125 anys, les Colònies de Vacances han esdevingut un patrimoni de Catalunya que s’ha de preservar, registrar i documentar. Pere Soler, professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, ha condensat la trajectòria, les contribucions i els reptes de les colònies de vacances al nostre país en una ponència que ha exposat durant l’acte de reconeixement.

“Les colònies són un actiu de la nostra societat, formen part del patrimoni col·lectiu, cultural i social de Catalunya” ha afirmat  el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que ha clos l’acte. En la seva intervenció, el president ha agraït la petjada que els monitors han deixat en els infants i ha destacat el paper de la Fundació Pere Tarrés com a entitat referent en l’educació en el lleure en el nostre país.

Per comprovar que l’essència de les colònies de vacances a Catalunya no ha canviat en aquests 125 anys, s’ha projectat el vídeo “Un dia de colònies” que resumeix una jornada de les colònies que el Centre d’Esplai Trencaclosques va viure aquest estiu a l’Alberg La Sala. Tot seguit, Ramón Balagué, administrador de la casa de colònies Bastanist, Júlia Florences, monitora del Centre d’Esplai Cra-Crac del MCECC, Martina Nóbrega Ferrer, nena del Centre d’Esplai Trencaclosques del MCECC, David Porta, monitor de l’Associació Educativa Ítaca, i Consol Duran, responsable dels Centres d’Esplai de Girona, van explicar la seva experiència a les colònies de vacances.

Malgrat l’estricte protocol marcat per la presència de les màximes autoritats del país, l’acte va acabar amb els 250 assistents reunits al Saló Sant Jordi dempeus, agafats de les mans i cantant “L’hora dels adéus” al ritme de la música del grup Xiula. Unes colònies com les que es van commemorar, no serien del tot colònies sense una guitarra i unes cançons.  

125 anys de colònies de vacances a Catalunya

Enguany Catalunya celebra que l’any 1893, fruit de l’esperit europeu de renovació pedagògica, la Societat d’Amics del País va organitzar una primera tanda de colònies. La celebració dels 125è aniversari és un  homenatge a les persones que han liderat les federacions, les escoles i les cases de colònies. La commemoració vol posar de rellevància la figura dels monitors, ells i elles han estat els veritables artífexs de l’educació en el lleure de milers d’infants i joves.

El reconeixement dels 125 anys de Colònies de Vacances al nostre país coincideix amb el 90è aniversari de l’escoltisme i els 60 anys de l’inici de l’activitat de la Fundació Pere Tarrés, iniciada amb l’organització de les colònies en el marc de Càritas Diocesana de Barcelona.

L’educació en el lleure a Catalunya

Un total de 414.953 infants i joves van participar en activitats de lleure a Catalunya durant l’estiu de l’any passat. Això suposa que un 34,5% dels infants i adolescents catalans, un de cada tres, van participar en alguna colònia, casal, acampada, ruta o camp de treball, segons dades de la direcció general de Joventut de la Generalitat.

El sòlid arrelament social de les entitats de lleure es fa palès en l’existència de diversos moviments i federacions, que des de les tradicions dels centres d’esplai o l’escoltisme, agrupen diferents entitats. D’entre aquestes entitats sense ànim de lucre destaca la Fundació Pere Tarrés, que va promoure de les activitats de lleure per un 34,89% dels infants i joves durant l’estiu de 2017, esdevenint l’entitat de lleure més gran de Catalunya. La segueixen Fundesplai amb el 34,14%, Minyons Escoles i Guies de Catalunya amb l’11,49%, Esplais Catalans (Esplac) amb el 5,73%, Moviment d’Esplai del Vallés amb el 3,07% i Escoltes Catalans amb el 2,77%.

Reptes de futur

L’aniversari dels 125 anys de Colònies de Vacances a Catalunya és un bon moment per a mirar cap al futur del lleure educatiu. La nova realitat educativa i social planteja diferents reptes que tots els agents implicats en l’educació en el lleure caldrà que tinguin en consideració, segons es va recollir al 3r Congrés del Lleure que va tenir lloc l’any 2015. Garantir la qualitat de les activitats, universalitzar l’accés a l’educació en el lleure, millorar l’entesa i coordinació de les diferents federacions i entitats que promouen l’educació en el lleure i evitar l’excés de regulació de les activitats de lleure per part de l’administració són els quatre reptes de futur del lleure educatiu.